Queralt Vidal: "Si produïm contingut de valor en català, mantenim viva la llengua"

Amb 22 anys, va decidir marxar d’intercanvi a Sao Paulo i des de llavors ha passat per Washington DC, Nova York i, ara, Ginebra. Queralt Vidal (Manresa, 2000) suma més de 20.000 seguidors a TikTok, on és coneguda per explicar anècdotes sobre els seus viatges i, també, conceptes i situacions de l’àmbit jurídic. Formada en dret, ara s’està especialitzant en la resolució de conflictes internacionals, un sector que l’apassiona i que combina amb la producció de continguts a les xarxes socials (@queraltvidals a Instagram i @queraltvidalsala a TikTok).

Aquest mes d’abril vas ser finalista als premis Amic-Tresdeu, que distingeix els millors creadors en català. Quin tipus de contingut t’ha dut fins aquí?

Faig contingut sobre curiositats de viure a l’estranger. Vaig començar quan estava a Nova York i vaig continuar a Ginebra. També parlo sobre conceptes jurídics d’una manera col·loquial. Arran de les històries que vaig publicar sobre el cas Dani Alves vaig rebre missatges agraint-me que ho expliqués d’una manera més senzilla. Estem en un moment en què la política s’ha judicialitzat i el dret forma part de la nostra vida, és vital que els conceptes s’entenguin. 

Per què vas decidir introduir-te en aquest món?

Des que vaig començar a viatjar, per seguir en contacte amb les meves amigues, vaig fer-me un grup privat a Instagram. Elles mateixes em deien que ho pengés en obert perquè agradaria i em vaig animar. Em tirava enrere el fet que el món del dret és ultraconservador i pensava que podria ser un impediment per trobar feina. 

Com valores que t’hagin inclòs entre els creadors revelació de l’any 2024?

No tinc paraules. És un honor que la gent em vegi i m’escolti. Avui en dia estem sobreestimulats i tenim tanta informació a l’abast, que veure que el públic em segueix, fa que estigui molt agraïda.

Quin valor té un contingut com el teu en un espai replet de banalitats com són les xarxes?

Si fes un altre tipus de contingut, no tindria sentit. TikTok i Instagram són entreteniment i els vídeos amb més èxit són els que no requereix temps ni reflexió; ara bé, el públic també valora un oasi on algú et faci reflexionar o que vagi més enllà. També, en català encara no hi havia ningú que fes vídeos com els que faig jo, era un espai orfe.

Per què és important fer vídeos en llengua catalana?

És crucial que es pugui consumir entreteniment en català. Tot i això, si l’únic que fem és preguntar-nos per quins motius s’ha de parlar català, estem en una roda que no s’acaba mai. En canvi, si produïm contingut de valor en la nostra llengua, l’estem mantenint viva.

Com gestiones l’odi a xarxes?

És inherent, no te’n pots desvincular. Només per fer el contingut en català ja fa que rebis odi. Quan vaig començar a tenir una certa audiència, vaig deixar de llegir els comentaris per què s’ha de preservar la salut mental. No saps per quin motiu t’ataquen, potser són persones que no tenen res en contra teu, però igualment t’afecta. En canvi, les crítiques constructives m’agraden, em fan pensar i fan que millori.

Com va ser la teva estada al Brasil?

Experiència vital i de les més intenses de la meva vida. Si em sortís una feina a Rio de Janeiro, em plantejaria tornar-hi. Vaig anar al Brasil per l’intercanvi de la universitat. Volia estar més relaxada, però continuar tenint rigor acadèmic. Amb el sector del dret comences a explotar-te molt jove i llavors amb 30 anys t’adones que no has viscut. A més, tenia ganes d’aprendre una altra llengua i tothom em recomanava el portuguès.

Algunes vegades has parlat sobre el contrast entre pobresa i riquesa...

Fins que no arribes a Sao Paulo i ho veus, no ho entens. Hi ha un sector de la població desvinculat de l’Estat que no té accés a cap servei. Llavors te’n vas a sopar al millor restaurant de l’Amèrica Llatina i veus persones gastant milers d’euros. A mi se’m trencava el cor. El sector benestant està en una bombolla i no s’exposa als riscos de la ciutat, viuen en una realitat paral·lela. Em deien que la gent que viu al carrer formava part del paisatge.

Després vas marxar als Estats Units. Com t’hi vas trobar?

Tenim els Estats Units idealitzats. Les parts que em pensava que valdrien la pena potser no la valen tant. Vaig tenir la sensació que se m’havia venut fum. Són genis del màrqueting. Evidentment, no me’n penedeixo, perquè va ser una experiència molt enriquidora i la repetiria. Si no hagués viscut aquest desengany, potser encara voldria anar-hi. Si ets una persona de negocis i vols fer diners, els faràs. Ara, has de tenir molt clar els motius pels quals hi vols anar a viure, perquè si el que busques és tenir una vida com la que tenim a Europa, no la tindràs.

A Ginebra expliques que s’hi viu millor... Què t’aporta?

Seguretat, tenir la natura al costat i aire pur, oportunitats laborals i intercanvi cultural. També hi ha coses dolentes. La mentalitat suïssa té un gran amor per les normes, i jo m’hi identifico perquè són necessàries per viure, però són molt extrems.

Què suposa començar de zero tants cops en poc de temps?

És el que m’està fent créixer més. Hi ha una diferència abismal entre arribar a una ciutat nova on ja tens un cercle universitari, com ha estat el cas del Brasil i Suïssa. A Nova York, on vaig estar per feina, vaig trobar-me molt sola i em costava fer plans. Quan vas voltant, t’adones de la importància de saber estar sol, de la teva pròpia companyia i de saber que a vegades les persones són passatgeres.

Quins plans de futur tens?

A les xarxes, continuar fent vídeos fins que me’n cansi. En l’àmbit professional, em vull dedicar a l’advocacia, la meva feina em fa feliç. El màster m’encanta i és un estímul intel·lectual que no trobaré fent vídeos. Ara estic en procés d’entrevistes, de contemplar opcions. Estic molt bé a Suïssa, però no em sabria greu moure’m.

No contemples tornar a casa?

Ara mateix, no. Se m’hauria de plantejar una oportunitat irrenunciable. El sector al qual em dedico no està gaire desenvolupat a Espanya. Estic oberta a tot, les oportunitats que vinguin les aprofitarem. Fa temps que estudio i, ja que tinc els idiomes, m’agradaria poder explotar-ho i treballar un temps en les disputes internacionals. Potser no per sempre, perquè jo sé que a llarg termini vull tornar a casa.