El Govern va defensar ahir la «solidesa jurídica» dels avals concedits a ex alts càrrecs de la Generalitat investigats per promocionar el procés a l’estranger i va carregar contra el Tribunal de Comptes per rebutjar-los, una decisió darrera de la qual veuen arbitrarietat i set de «venjança».
L’organisme fiscalitzador va anunciar ahir que no accepta els avals per valor de 5,4 milions d’euros formalitzats per una trentena d’exalts càrrecs de l’administració catalana a través de l’Institut Català de Finances i que «procedeix l’embargament dels béns i drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar els referits avals». Els avals rebutjats cobrien la responsabilitat comptable de 28 persones, entre les quals els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras o els exconsellers Raül Romeva, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. El Tribunal de Comptes rebutja els avals en interpretar que la llei no permet donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al servei de l’Administració «que haguessin obrat amb dol, o culpa o negligència greu en la generació del dany, sigui aquest ocasionat a aquella o a tercers».
Tribunal «polititzat»
«El Tribunal de Comptes, polititzat i capturat pel PP, continua la venjança de la causa general, ara intentant arruïnar les famílies dels represaliats. Defensarem la legalitat de l’aval i la professionalitat dels servidors públics afectats», va sentenciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a través de Twitter.
Per la seva banda, per al conseller d’Economia i Hisenda i ideòleg dels avals, Jaume Giró, es tracta d’una «decisió política de venjança» sense fonament jurídic. Tant el Consell de Garanties Estatutàries com l’Advocacia de l’Estat, va recordar Giró, van determinar que el fons creat pel Govern via decret llei s’ajustava a la Constitució. «Es tracta d’una decisió política, presa per un òrgan polític format per persones nomenades políticament i que tenen el seu mandat caducat», va assegurar en declaracions als mitjans des d’un fòrum de turisme a Lloret de Mar. A més, el conseller vincula l’anunci d’ahir amb la negociació entre PSOE i PP per renovar als membres del Tribunal de Comptes, que tenen els seus mandats caducats des de fa temps (vegeu pàgina 24). «Abans que fos definitiu, han corregut per emetre un dictamen», va criticar.
En la mateixa línia es van manifestar nombrosos representants d’ERC i JxCat, com Jordi Puigneró, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Marta Vilalta o Marta Rovira. Fins i tot la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, va arribar a titllar el Tribunal de Comptes de «corrupte».
Des de l’oposició, el PSC va expressar «respecte», però va recordar que diferents organismes han dit que aquests avals són legals, mentre que populars i Ciutadans van aplaudir la decisió del Tribunal de Comptes.
Dipositar propietats
En paral·lel, els encausats van començar a dipositar propietats immobiliàries i béns personals per garantir les fiances que se’ls reclamen, entre ells l’expresident Artur Mas, que ha presentat el seu pis de Barcelona. Aquestes garanties personals podrien completar-se amb els fons obtinguts per la Caixa de Solidaritat i amb les aportacions que puguin fer els partits i entitats independentistes. De fet, el mes de juliol, abans que el Govern donés llum verda als avals de l’ICF, els encausats ja havien fet una valoració dels seus béns i propietats personals que aconseguia cobrir els 5,4 milions d’euros de fiança que se’ls reclamen, de forma solidària.
