Informacions addicionals:
- Web de referència: interior.gencat.cat/consellspc
- El twitter de referència és @emergenciescat, a Facebook facebook.com/emergenciescat/ i a instagram instagram.com/emergenciescat/
- El telèfon en cas d’emergènia és el 112
Els recents aiguats d’Alcanar, la borrasca Glòria de gener de 2020, la riuada del Francolí d’octubre de 2019 i d’altres episodis similars són exemples recents de com l’emergència climàtica produeix fenòmens extrems que poden tenir localment un efecte devastador, provocant la mort de persones i uns enormes costos materials.
Aquests episodis, i altres que succeeixen en l’entorn mediterrani, ens indiquen que l’emergència climàtica fa que se superin els registres històrics, amb rècords de pluja extrema. Es tracta de fenòmens molt locals i extrems, ràpids, sobtats, molt intensos, i que provoquen inundacions de zones urbanes amb carrers que en pocs minuts baixen com rius. El perill ja no es limita doncs als rius, rieres i zones properes, sinó que també afecta zones urbanes.
Hem vist com aquests episodis produeixen la mort de persones que han intentat travessar zones inundables o treure un vehicle d’un aparcament soterrat en el qual començava a entrar aigua.
Protecció Civil treballa en la preparació, planificació i gestió de les emergències dins del sistema de protecció civil i emergències, que al nostre país és modern i coordinat, però cal que la ciutadania sigui conscient del paper principal que juga en la prevenció i en la seva autoprotecció.
Protecció Civil ofereix consells, pautes i recomanacions d’autoprotecció que cal que la ciutadania conegui, independentment de la nostra edat o del lloc de residència. La família és un bon espai per compartir aquests consells i socialitzar-los, així com els grups d’amistat, la feina o l’escola. Els podeu consultar a interior.gencat.cat/pluges.
També cal que sapiguem si vivim, treballem o ens movem en zones inundables. El mapa de riscos de Protecció Civil ens permet saber si el lloc on vivim és en zona inundable: interior.gencat.cat/mapapc.
Tot i que podem pensar que certs episodis extrems són propis d’altres continents, a Catalunya els darrers anys s’han produït fenòmens molt intensos i de forma força sovintejada, en un entorn afavorit per l’emergència climàtica. Per exemple, en diversos episodis recents s’han produït pluges tan intenses que en una hora arriben a acumular-se més de 100l/m2. Són pluges torrencials que cap infraestructura pot drenar o canalitzar degudament i provoquen, de forma local, inundacions en pobles i ciutats, a banda de rieres i rius desbordats o amb crescudes sobtades, arrossegament de vehicles i altres danys. També es van produir acumulacions de 200l/m2 en 24 hores o de 300l/m2 en 36 hores, valors altíssims, que van provocar un episodi d’inundacions d’extrema gravetat l’octubre del 2018 al Montsià i que hem tornat a veure darrerament en els aiguats d’Alcanar d’aquest setembre de 2021.
En el cas del desbordament del riu Francolí, l’octubre de 2019, el riu, al seu pas per Montblanc va passar de dur mig metre d’aigua a 3,5m en cinc minuts, el que equival a una onada d’una força similar a un tsunami. La inundació es va estendre aigües avall fins arribar al mar, i hi va haver diversos morts. La força en aquests casos de l’aigua té un potencial destructiu enorme, arrossegant tot el que troba.
En el cas del Glòria, el gener de 2020, també es van assolir valors extrems. La força de l’aigua va provocar la caiguda de ponts viaris i ferroviaris a la Tordera, entre Malgrat de Mar i Blanes. Es va haver de confinar la població que vivia a la riba del riu Ter aigües avall del pantà de Susqueda a les plantes superiors de les vivendes pel perill de desbordament important. En total es van produir més d’11.000 incidents que van requerir l’activació dels serveis d’emergències (bombers, policia, protecció civil, SEM, agents rurals...), i 137.000 alumnes van quedar-se sense poder anar a classe a causa del temporal.