El Govern de la Generalitat, que demana als centres educatius no aplicar la sentència del Tribunal Suprem (TS) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en llengua castellana, espera el suport del govern central per no executar la sentència, mentre que el PP ha demanat aplicar l’article 155. El TS va donar a conèixer dimarts que no ha admès el recurs de cassació que la Generalitat va presentar contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava al Govern garantir que el castellà sigui la llengua vehicular, com a mínim en el 25% de les matèries, per la qual cosa aquesta sentència passa a ser ferma.

Segons va afirmar ahir el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha de ser el Ministeri d’Educació qui insti a l’execució de la sentència, cosa que creu que no passarà després de la conversa mantinguda ahir amb la ministra Pilar Alegría. El conseller va dir que la ministra li hauria traslladat que «des del Ministeri emplaçaran que es compleixi la Lomloe», en la qual «es diu que a les comunitats amb dues llengües cooficials s’ha de garantir l’aprenentatge de totes dues en acabar l’etapa obligatòria», cosa que ja «estem fent a Catalunya».

Amb tot, el Govern central va aclarir que no té «la més mínim dubte» que les administracions compleixen «sempre» les sentències, van assegurar a EFE fonts del Ministeri d’Educació. El Ministeri no pot intervenir en aquest assumpte i l’Alta Inspecció educativa, dependent d’aquest, «no té capacitat de vigilància sobre les comunitats autònomes, tal com recull una sentència del Tribunal Constitucional», van afegir les mateixes fonts.

«El català no es toca»

Des de Palma de Mallorca, el president català, Pere Aragonès, va exigir al Govern central que defensi i protegeixi el català a Catalunya i va asseverar: «el català a l’escola no es toca». El president va voler ser «claríssim» en la seva defensa del model d’immersió lingüística en català, que «ajuda a la cohesió social del país i la igualtat d’oportunitats». Mentre que Catalunya formi part de l’Estat espanyol, va argumentar, la defensa del català a l’escola «també» és una responsabilitat de l’Executiu espanyol.

En paral·lel, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va afirmar que «correspon al propi òrgan sentenciador donar l’impuls a l’execució» i, per tant, serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui en un termini de dos mesos demani al Govern que compleixi la sentència i aquí es veurà quina és la seva resposta.

Fer cas omís de la sentència

Mentrestant, el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha enviat una carta als directors dels 5.018 centres educatius catalans en la qual els anima a fer cas omís de la sentència. El conseller assegura en la missiva que la sentència «és un greu atac als fonaments del model d’escola catalana, fet des d’un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat, i els ha garantit l’»empara total» de la Generalitat.

El PP i el 155

Per la seva banda, el líder del PP, Pablo Casado, ha instat el govern central a aplicar l’article 155 de la Constitució, només per a l’àmbit educatiu, si la Generalitat no compleix la sentència. En declaracions durant la concentració convocada per policies i guàrdies civils per protestar per la reforma de l’anomenada llei mordassa, Casado va advertir l’Executiu i Pedro Sánchez que està «obligat a fer complir les sentències dels tribunals» i que, si no actua, estaria «prevaricant».

Per la seva banda, el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, no creu que donar una matèria més en castellà posi en «risc» el model d’escola catalana i l’ús del català com a llengua vehicular, cosa que el seu partit defensa.

Rebuig educatiu

Des de la comunitat educativa a Catalunya, el rebuig a la sentència ha estat unànime a la llum de reaccions com la de la plataforma Som Escola, que aglutina unes 50 entitats del món educatiu i que ha criticat la sentència alhora que ha anunciat mobilitzacions per defensar la llengua catalana a l’escola. Per la seva banda, el sindicat de professors USTEC-STEs que és el majoritari a Catalunya, ha exigit a la Generalitat «màxim suport als centres educatius i al professorat per evitar que hagin de fer canvis».

Així mateix, CCOO ha lamentat la sentència i la judicialització de la immersió lingüística a Catalunya, mentre que UGT ha «afermat una vegada més el seu compromís de lluita per la defensa del model d’immersió lingüística vigent i per demanar que es garanteixi la seva continuïtat».

Mentrestant, les entitats independentistes, com l’ANC i Òmniun Cultural, han instat a desobeir la sentència. Per la seva banda, la presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat, Francina Martí, creu que la sentència del Tribunal Suprem «no tindrà recorregut».

En sentit oposat, l’Assemblea per una Escola Bilingüe, que ha tramitat les denúncies contra diversos col·legis catalans, ha afirmat que demanarà que s’executi la sentència del TS perquè «no renunciarem als nostres drets lingüístics i toca canviar el model educatiu».

Clam pedagògic a favor de l’escola «catalana i en català»

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) es va posicionar ahir a favor de l’escola «catalana i en català» i va defensar la immersió lingüística com «un model d’èxit educatiu i cohesió social». En un comunicat, la federació recorda els resultats de les competències lingüístiques a Catalunya, que «mostren un grau de consecució d’ambdues llengües per sobre de la mitjana de l’Estat». Defensa l’autonomia dels centres, que «permet flexibilitzar l’acció educativa per adaptar-nos a les diverses circumstàncies, garantint el ple domini de les dues llengües en acabar l’escolaritat obligatòria» i afegeix que la llengua que s’ha d’enfortir a Catalunya és el català, l’ús de la qual està en reculada en l’àmbit escolar. Així, insta els centres «a seguir construint el model d’escola catalana» i demana a l’administració «garantir i posar els mitjans per preservar el bon treball que s’està realitzant en tots els àmbits educatius».