Macron promet ser un «president nou» en la cerimònia d’investidura

«En els temps més difícils, França sempre ha demostrat el millor del país. Ara ens trobem en un d’aquests moments». Amb aquestes paraules, el president francès, Emmanuel Macron, va inscriure l’inici del seu segon mandat en l’actual successió de crisi en una Europa sacsejada per la guerra d’Ucraïna després d’haver patit la pandèmia de la covid.

El dirigent centrista va celebrar ahir la seva cerimònia d’investidura després d’haver estat reelegit amb el 58,55% dels vots davant l’ultradretana Marine Le Pen (41,45%). Lluny de l’optimisme del 2017, quan un jove president de 39 anys va assumir les regnes del poder, va ser un acte clàssic i monòton. «El poble francès no va prorrogar el mandat que s’acaba. Aquest poble nou, diferent al de fa cinc anys, va confiar en un president nou, un mandat nou», va assegurar el mandatari durant el seu discurs en el saló de festes en el Palau de l’Elisi a París.

Aquest acte marca el tret de sortida al segon quinquenni de Macron. També ha suposat una oportunitat per a donar un impuls a la seva presidència. Malgrat tractar-se del quart cap de l’Estat que aconsegueix la seva reelecció en la història de la Cinquena República, no sembla disposar del clàssic període de gràcia posterior a una victòria electoral.

La celebració de la seva reelecció el 24 d’abril ja s’havia caracteritzat per un ambient més aviat sense encant. Aquella nit, a l’esplanada de la torre Eiffel, va pronunciar un breu discurs amb la intenció de donar una imatge de modèstia, allunyada de l’arrogància que se li ha retret.

La seva intervenció en la cerimònia d’investidura sí que va tenir un major contingut polític. Ha promès «actuar sense descans» per a defensar a França i Europa.

Una acció destinada «en primer lloc per a evitar qualsevol escalada després de l’agressió russa contra Ucraïna i ajudar al fet que la democràcia i la valentia s’imposin». També es va referir al fet de convertir el seu país «en una gran potència ecològica».