Ponsatí porta la Generalitat al TSJC per negar l'accés a atestats dels Mossos sobre l'independentisme
L'eurodiputada de Junts al·lega que s'ha vulnerat el seu dret a l'accés a informació pública
L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha presentat un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per "mantenir en secret els atestats dels Mossos d'Esquadra que han servit per reprimir manifestants independentistes". El recurs arriba després que Ponsatí presentés dues sol·licituds d'accés a informació pública al departament d'Interior l'any 2022 i la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmetés la petició pel que fa als atestats. En el recurs, presentat contra aquesta decisió de la GAIP, Ponsatí argumenta que la resolució va ser dictada de forma irregular i que els atestats són informació pública.
En el recurs, l'eurodiputada de Junts també remarca el seu dret reforçat d'accés a informació pública en ser eurodiputada, així com la possibilitat de fiscalització dels cossos policials per part de la ciutadania i dels representants electes.
"La repressió de l'independentisme es du a terme per part de tots els poders de l'Estat, com un engranatge. La Generalitat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra s'han convertit en col·laboradors necessaris d'aquesta repressió. L'existència d'aquests 455 atestats i de fins a 30 procediments penals palesen l'ús arbitrari dels Mossos d'Esquadra a fi d'intimidar i de reprimir el moviment independentista. L'objectiu d'aquest ús arbitrari dels Mossos d'Esquadra és de pacificar la població i de permetre al Govern de tornar a l'autonomisme més mesell i col·laboracionista", apunta Ponsatí.
Concretament, l'eurodiputada de Junts va presentar l'any passat dues sol·licituds d'accés a informació pública al departament d'Interior. La primera demanava els atestats policials arran dels fets ocorreguts després de manifestacions entre el 2018 i 2020. La segona demanava el nombre de procediments penals pels fets ocorreguts en manifestacions entre 2018 i 2021 en què la Generalitat estigués personada com a acusació particular amb indicació del dia en què van tenir lloc els fets sobre els quals s'havien instruït els procediments.
Temes
Més a Espanya
-
El Ministeri de Cultura elimina el Premi Nacional de Tauromàquia, nascut el 2013
-
L'ONU demana a Espanya aplicar "les mesures necessàries" per protegir la memòria històrica davant les lleis de PP i Vox
-
Divisió pel Quart Cinturó: els partits mantenen les diferències sobre si ha de continuar fins a Sabadell i Granollers
-
El govern espanyol obre la porta a aprovar la reducció de la jornada laboral sense el suport de la patronal