Sant Mateu obre un museu amb tombes del segle X

Sant Mateu de Bages va inaugurar ahir, en el marc de la festa major, el Museu Arqueològic i d'Instrumental Agrícola, que conté maquinària i instruments de pagès d'èpoques antigues i tombes datades al segle X. El nou museu conté patrimoni cultural que testifica la història de les masies que configuren el poble, i els encarregats de dirigir l'acte van destacar, sobretot, l'esforç de molta gent anònima per conservar aquest material.

Mossèn Toni Jolís, amb un to distès, va conduir l'acte inaugural davant el centenar llarg de persones que es van aplegar al costat de l'església. Ho va fer davant la porta d'estil romànic que dóna entrada al museu i que és acompanyada d'un cartell de ferro on es pot llegir el text següent: "Museu i tombes olerdolanes s. X".

Després de la benedicció del museu, a càrrec del mossèn, va prendre la paraula l'alcalde del municipi, Pere Ribera, que va fer dos agraïments. L'un, "als amos de l'espai on s'ubica el museu, que és l'església, una de les primeres interessades que això tirés endavant". L'altre, el més especial, als vilatans: "això ha estat possible gràcies a la complicitat de tot el poble, que ha estat molt unit, un fet molt difícil en els temps de crisi que corren". El primer tinent d'alcalde, Agustí Planas, també va destacar en aquesta línia l'esforç anònim de la gent que ha aconseguit "tirar endavant el projecte".

L'arqueòleg Eduard Sánchez es va encarregar de les explicacions tècniques, centrant-se en les tombes. Sánchez va recordar que no hi ha documentació del segle X i encara se'n saben poques coses. Se sap que són contemporànies a la parròquia, datada al segle X, per delimitar la frontera: "Sant Mateu era un poble de frontera, escenari sovint de les ràtzies que feien els moros". Les tombes pertanyen als protagonistes de les repoblacions que va dur a terme Guifré el Pelós: "eren gent influent que van imposar-se als qui ja s'hi estaven, que feia tres segles que vivien en desgovern". Es tracta de sepultures antropomòrfiques, ja que "es retallava la forma del cos sobre la roca o argila perquè el cos es conservés al màxim per a la resurrecció". És el que s'anomena "sarcòfags de pobres". També va parlar Rosa Coll, restauradora, que va animar tothom a compartir els estris antics que puguin tenir a casa.

Després de la tallada de la cinta inaugural, els veïns van entrar de deu en deu al recinte del museu per veure tot el material exposat. Mentrestant, els altres veïns s'esperaven a fora tot fent un vermut de celebració per a un dia especial al poble.