Moià obre l'esperanto al món

Anna Maria Molera es mou amb una barreja d´agilitat documental, orgull perseverant i respecte reverencial entre un mar de més de 4.000 llibres i 2.000 títols de revistes escrites en esperanto que s´apleguen acuradament en una àmplia habitació de la seva casa materna a Moià.

No en va, és el llegat que en la major part va compilar i li va transferir el seu pare, Ramon Molera Pedrals (1922-1983) –esperantista de referència mundial–, un fons que és considerat en aquests moments una de les deu biblioteques privades d´esperanto més importants del planeta.

Ara, aquest fons s´ha obert al món, després que se n´hagi completat el procés d´informatització i se n´hagi penjat tot el catàleg a Internet mitjançant la darrera versió del programa OpenBiblio, de codi obert i traduït a l´esperanto.

Un procés que s´ha pogut fer realitat gràcies a la labor incansable que, des de la mort del seu pare, ha dut a terme Anna Maria Molera per preservar gelosament tot aquest volum bibliogràfic i ressenyar-lo amb rigor bibliotecari, i a la que ara s´hi ha afegit la tasca de Javier Guerrero, esperantista i informàtic que ha estat l´encarregat d´abocar tot aquest fons a la xarxa. Així, el catàleg de la biblioteca Ramon Molera Pedrals és des d´ara consultable en línia amb immediatesa des de qualsevol racó del món.

Els més de 4.000 llibres que conté en esperanto, que abracen tot l´espectre bibliogràfic –narrativa, poesia, contes, assajos, ciència, història...– i tant obra original com traduccions (per exemple, un volum del Quixot), la converteixen en una col·lecció d´enorme valor. Però la biblioteca moianesa excel·leix especialment en revistes esperantistes, que la fan gairebé única. «Ara mateix hi ha més de 2.000 revistes, és a dir, 2.000 títols diferents, moltes d´elles totalment completes», detalla Anna Maria Molera. De totes se´n sent joiosa, però mostra amb especial orgull i delicadesa l´original del número 1 de La Esperantisto, la primera revista editada en esperanto, l´any 1889 a Nuremberg (Alemanya). Quan va veure la llum feia tot just dos anys que el pare de l´esperanto, el doctor Zamenhof, havia editat a Varsòvia la primera gramàtica d´aquesta llengua amb l´elogiable però utòpica idea de trencar les barreres de la incomunicació i de posar així els fonaments de la pau en un món convuls.

Un treball de formigueta

Anna Maria Molera va aprendre l´esperanto amb la naturalitat d´una llengua nadiua. «A mi tant m´era sentir parlar català com esperanto. De fet, a casa sentia parlar molt més l´esperanto que el castellà, perquè mai no parava de passar gent d´arreu del món que el parlava. L´he après de sentir-lo», i de la mà del seu pare va aprendre sobretot a estimar aquesta llengua.

És per això que, quan va morir el seu progenitor i va caure a les seves mans l´enorme biblioteca que havia anat confeccionat, va tenir clar que allò era un tresor al que calia donar-li el valor de l´ordre. «Jo no sabia tot el material que hi havia aquí, i em començaven a arribar peticions i consultes de tot el món de si tenia aquesta o aquella publicació», explica Anna Maria Molera. Llavors va començar una labor d´anys de confecció de fitxes de cada llibre i revista, per posteriorment poder-ne fer una classificació acurada. Molera destaca que «aquesta és una biblioteca viva, perquè constantment ens arriben publicacions d´arreu».

«El meu pare coneixia el fons de la biblioteca de memòria»

Ramon Molera Pedrals va aprendre esperanto quan tenia 15 anys. «El titet d´un seu amic en tenia una gramàtica. Amb l´esclat de la guerra civil es va exiliar, i una de les coses que va fer va ser donar-lo al seu nebot. I de la mà d´aquesta gramàtica ell i el meu pare van descobrir aquesta llengua, i li va marcar la vida», explica Anna Maria Molera.

Ramon Molera va esdevenir una referència de l´esperantisme. Va crear fins i tot un curs d´esperanto per correspondència, amb titulació reconeguda pel ministeri d´Educació, estructurada en vint lliçons i al qual es van arribar a matricular més de 3.000 persones. «No exagero si dic que durant anys Moià era conegut arreu del món per l´esperanto», afirma la seva filla, que recorda que «a casa havia arribat una carta de l´altra punta de món posant només com a destinatari Molera i Moià». Al poble durant la dècada dels 50 el van arribar a aprendre una quarantena de veïns.

Anna Maria Molera destaca que el seu pare «sabia de memòria tot el que tenia a la biblioteca». Fins al punt que una vegada que va tenir un accident de trànsit, mentre el traslladaven amb l´ambulància, «per comprovar si estava gaire malament ell mateix va començar a fer memòria de números que li faltaven de cadascuna de les revistes. I va constatar que no estava tan malament».