Aeri de Montserrat: les 'cistelles' grogues sumen 85 anys i 17 milions de viatgers

Un cartell de propaganda de la dècada dels 50 en subratllava la seva gran virtut: la connexió directa que oferia en comparació dels altres mitjans disponibles. «A Montserrat en 5 minutos!», exclamava i, per si no havia quedat prou clar, hi afegia una comparativa: «por carretera 28 km -los dos sentidos- con rampas del 16%».

El cartell en qüestió feia referència a l´aeri de Montserrat -el bitllet del qual, segons consta en el mateix cartell, costava en aquell moment 9 pessetes- i hi apareixia ja el pont actual que connecta l´estació amb la carretera per damunt del Llobregat, que havia estat destruït a les acaballes de la guerra civil.

Aquest transport singular compleix 85 anys del seu primer trajecte, i ho fa mantenint una estètica vintage que li confereix un esperit romàntic, però amb xifres creixents i gairebé 17 milions de viatgers transportats al llarg d´aquestes vuit dècades i mitja.

Els treballs per construir aquest funicular aeri -el més antic de l´Estat i un dels que més de tot Europa- es van començar el 8 d'octubre del 1928, tot i que ja es parlava d'aquest projecte des del 1922, quan la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que unia Manresa i Barcelona, va arribar a Monistrol. Un any després de l'inici de les obres, el 29 de desembre de 1929, es va constituir la societat Funicular Aeri de Montserrat, i cinc mesos més tard va començar a funcionar i es va convertir en un gran atractiu, ja que el transport per cable era una novetat inèdita en aquella època.

La instal·lació de cables i maquinària va ser realitzada per l'empresa alemanya Bleichert & Co, de Leipzig, que era en aquell moment la firma d´enginyeria més important del món en aquest tipus d'instal·lacions. Un any més tard la mateixa empresa va construir a Barcelona el telefèric que uneix el port amb Miramar.

85 anys després el que molts coneixen popularment com les cistelles -en referència a les cabines- continuen fent els seus trajectes de pujada i baixada del santuari amb el seu llampant color groc salvant un desnivell de 544 metres d´altura gràcies a la maquinària original, que segueix funcionant com un rellotge.

Pendents de fins a 45º

El recorregut del telefèric té una longitud d'1.350 metres i en cada trajecte, que dura cinc minuts, pot transportar en cadascuna de les cabines fins a un total de 35 passatgers més un empleat. El pendent màxim que arriben a superar les dues cabines és de gairebé 45º, i poden arribar a assolir una velocitat de 20 quilòmetres per hora.

L´aeri de Montserrat només ha deixat de transportar viatgers com a conseqüència de la guerra civil. El 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat Roig, i durant el conflicte es va utilitzar sobretot per al trasllat de ferits a l'hospital que es va instal·lar en el monestir de Montserrat.

Finalitzada la guerra, van arrasar l'estació de la part inferior i en van destrossar la maquinària, les instal·lacions i el pont sobre el riu Llobregat, que van fer volar amb grans càrregues de trilita.

Al juliol del 1940, després d'unes obres de rehabilitació, l´aeri de Montserrat va iniciar de nou els seus trajectes, tot i que el pont no es va restablir fins al 1949, amb la peculiaritat que durant uns quants anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la guerra civil.

Jaime Hap, conseller delegat de l´empresa Aeri de Montserrat, destaca que el fet que aquest transport mantingui un nombre creixent d´usuaris malgrat la competència -cremallera i carretera- «es deu sobretot al turisme creixent de Montserrat, però també al fet que oferim un servei eminentment turístic, i a més a més, ràpid. L´aeri és un atractiu afegit, per la seva singularitat, per les vistes fantàstiques que ofereix durant el trajecte, i per això tampoc no ens plantegem canviar-ne l´estètica, que és el que l´ha popularitzat». Per celebrar el seu 85 aniversari, durant tot el mes de maig els nens i nens hi poden viatjar gratuïtament.