Anna Forcada, gerent de l'Institut Català de la Salut a la Catalu-nya Central, ha viscut de primera mà l'adaptació contra rellotge que ha hagut de dur a terme l'atenció primària, el primer referent per al ciutadà, per donar resposta a la crisi del coronavirus. La reorganització i gestió dels equipaments, amb el tancament d'alguns CAP i consultoris, i dels professionals, molts dels quals afectats per la malaltia, han estat dos dels grans hàndicaps amb els quals ha topat la primària, que ha actuat com a mur de contenció per evitar la saturació dels hospitals.
Amb la pandèmia estabilitzada, quina és ara la situació als centres d'atenció primària?
Per una banda, hi ha els professionals, que han treballat d'una forma tan intensa i amb tantes emocions a flor de pell, que estan esgotats. Ara, tenim al davant la planificació de l'estiu i ens preocupa que tothom tingui aquest merescut descans perquè el coronavirus és a la comunitat i estem molt amatents que no hi hagi petits rebrots, i volem estar preparats i amb energies carregades per si això es produeix. Per altra banda, hi ha els equipaments, que no estaven preparats per atendre la situació d'epidèmia i tampoc per a la que tenim ara, que hem de fer fluxos diferenciats entre pacients covid i els que no ho són. Per això, estem reconfigurant totes les agendes i analitzant tots els CAP per adaptar-los, i això en els consultoris locals és més complicat.
Encara hi ha alguns CAP tancats o ja els han anat reobrint?
Ja els hem anat obrint de mica en mica a mesura que hem anat recuperant professionals que van emmalaltir. Aquesta setmana hem acabat d'obrir-ne alguns com Sant Fruitós i Navarcles. En alguns ja hi fèiem activitat a porta tancada, sobretot gestió telefònica. Ara ens queden els consultoris locals, que el departament està fent un estudi perquè hi ha molta divergència de centres i hem de veure quins podem començar a obrir en algun tram horari. Per tant, encara continuem amb un cert grau d'agregació de l'activitat perquè obrir-ho tot no ens permetria atendre d'una forma segura i diferenciada per evitar el contagi.
Però encara que estiguin tancats l'atenció està garantida.
Sí, una cosa és el fet de tenir la porta oberta o no del consultori i una altra l'atenció, que la gent no es preocupi perquè es garanteix. D'una banda, anant a domicili sempre que faci falta, de fet preferim desplaçar-nos nosaltres a casa del pacient perquè per motius de seguretat ens és més fàcil; i de l'altra, donar diferents llocs per ser atesos de forma presencial i molt resolutiva.
És el cas del Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) Bages, situat al CAP Bages?
Sí, en tota l'època d'epidèmia hem arribat a atendre més de 200 persones cada dia amb un dispositiu molt resolutiu, realitzant radiografies les 24 hores, i hem arribat a fer fins a 40 analítiques al dia. La porta del CUAP Bages ha estat oberta i l'hem reforçat moltíssim. Els dispositius que hem tret, que donaven servei en un altre punt més aïllat o més concret, els hem reforçat i centralitzat allà.
Ara mateix quines són les indicacions que donen als pacients a l'hora d'anar als CAP?
En tota l'epidèmia hem fet moltíssima gestió telefònica, de fet hi ha hagut dies que des de Manresa hem rebut fins a 700 i 800 trucades telefòniques que les anàvem agendant. La indicació seria que davant d'un problema de salut el primer que cal fer és trucar al CAP, allà anotaran la teva trucada i el teu professional assistencial, metge i infermera, et trucarà i, a partir d'aquí, es valorarà quina necessitat tens. És la millor manera perquè no podem omplir les sales d'espera més del 33%.
També han introduït noves eines com les videoconsultes...
Sí, és un mitjà que amb la pandèmia hem pogut desencallar. La trucada telefònica va bé, però veure l'expressió de la cara i els ulls dona un plus i programem un dia i una hora i ens connectem. El pacient rep un correu i l'únic que ha de fer és acceptar-ho i ho pot recepcionar des del mòbil. És una de les oportunitats que ens ha donat l'epidèmia per fer una atenció diferent segons les necessitats.
Són eines i recursos que han arribat per quedar-se?
Crec que n'hem d'aprendre moltes coses. Abans anàvem a l'hospital o al CAP davant de qualsevol dubte i ara l'atenció presencial serà un bé molt preuat, que l'hem d'utilitzar en aquells casos necessaris. Si cal una visita domiciliària s'ha de fer amb totes les mesures de protecció i una visita presencial també, però la consulta, dubte o tasca més burocràtica la podem fer amb les noves eines.
La crisi els ha ensenyat una nova manera de funcionar?
Una nova manera de funcionar i valorar molt el nostre sistema sanitari, que és un bé molt preuat, que l'hem de cuidar i preservar. I l'altra cosa que hem après és l'ús de les tecnologies aplicades en l'àmbit de la salut, que poden evitar molts desplaçaments. Ara estem repensant com volem que sigui aquesta nova atenció primària i les noves situacions que tindrem.
La covid-19 ha obert nous fronts a l'atenció primària com l'assistència a les residències...
Sí, a part de la feina habitual ara una línia assistencial molt important és la que donem a les residències, on hem hagut de ser-hi amb una intensitat molt alta, i això també es quedarà. Estem mirant com ens reordenem per donar atenció a tot perquè, per exemple, des dels CAP també estem assumint les proves de PCR a tots els nous casos lleus que estem diagnosticant.
Actualment tots els centres de primària disposen de proves?
Sí, tots tenen material i formació i els circuits perquè quan arribi una persona a visitar-se que sospitem que tingui coronavirus li puguem fer la prova i en menys de 24 hores tenir el resultat. Ara això és importantíssim de cara a veure els nous casos emergents i també per ser molt ràpids a detectar algun rebrot. Estem fent també un primer screening dels contactes més propers, els identifiquem i passem les dades al servei de vigilància epidemiològica. Ara, en aquesta fase de desescalada és important la detecció ràpida i primerenca d'aquests casos encara que siguin lleus per evitar rebrots. Val més fer més proves que surtin negatives però que no se t'escapi cap positiu, i l'estem fent a tothom amb el mínim símptoma.
La Catalunya Central ha estat una de les àrees més castigades. Com ho han afrontat?
La part de l'Anoia i la Conca d'Òdena, però també el Bages, Berguedà i Osona, han estat comarques molt afectades. De fet la Catalunya Central és la segona regió amb més casos amb més letalitat i alhora amb més dispersió geogràfica, que ha fet que tinguéssim moltes dificultats per donar atenció, també ens han emmalaltit molts professionals. En el pic de l'epidèmia a la zona del Bages hem tingut pràcticament un 25% de la plantilla confinada, entre malalts i contactes. Això ha fet que s'hagin hagut de prendre decisions molt difícils de tancaments de CAP o descentralització i reordenació de l'atenció.
La reorganització ha estat el més complicat de gestionar?
Sí. L'important és donar assistència a la població vingui d'on vingui, i gràcies als professionals i als directius ho hem fet i hem donat atenció a tothom que ho ha necessitat, tant en l'àmbit del domicili com de les residències o les visites presencials que han vingut al CUAP, que ha fet una atenció molt resolutiva i que ha servit per descongestionar l'hospital. Aquí poso en valor la feina de primària.
S'ha parlat molt dels hospitals i de les UCI però poc de la tasca de l'atenció primària?
Exacte, perquè el que no podem fer a primària és tenir un pacient amb una pneumònia i enviar-lo cap a l'hospital, hem d'afinar molt el diagnòstic. Hem hagut de prendre decisions clíniques molt importants i moltes vegades hem fet una feina de contenció per derivar a l'hospital només els pacients a qui els podia aportar un benefici. Una de les coses que poso en valor és la coordinació entre les institucions, Althaia, Sant Andreu i el SEM. Hem sabut organitzar-nos en clau ciutat, independentment de si les àrees bàsiques eren d'Althaia o eren de l'ICS, i hem tingut la capacitat de treballar amb un front comú. Per tant, és importantíssima la tasca de l'atenció primària per preservar l'hospital perquè pugui fer la feina que ha de fer.
