El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va assegurar ahir que quan els acusats i les seves defenses parlen d’inviolabilitat en realitat volen dir «impunitat». En aquest sentit va assegurar que van actuar «pretenent que estan per sobre del compliment de l’ordenament constitucional i de les resolucions dels tribunals, com si fossin una espècia de casta ciutadana per sobre de la resta», va assegurar el fiscal en l’exposició del seu informe final.

Pel fiscal, l’admissió a tràmit de les dues resolucions no estava emparada per la inviolabilitat del Parlament i va considerar que estaven desobeint el Tribunal Constitucional perquè les seves providències «no deixaven lloc a la interpretació».

El ministeri públic també va dir que en el judici els acusats han reconegut els fets i que estan documentats i que l’estratègia de les defenses s’ha basat en arguments «exculpatoris». En aquesta critica cap als acusats el ministeri públic va assegurar que volen fer creure que les resolucions que es van tramitar eren «actes intranscendents» que no tenien una voluntat d’execució com si tinguessin «caràcter lúdic». «Una manera com qualsevol altra d’entretenir-se al Parlament», va dir, cosa que per al fiscal no és així.

Els quatre processats estan acusats d’un delicte de desobediència greu. Per a l’acaldessa de Sant Vicenç Adriana Delgado, demana18 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. Per als altres tres acusat, Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa, demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. La diferència rau en el fet que Delgado no va participar en la reunió del 29 d’octubre on es va aprovar tramitar una de les resolucions i es va rebutjar la reconsideració de l’altra. En canvi si que va ser en la reunió del 22 d’octubre on es va acceptar a tràmit la primera de les resolucions i la del 5 de novembre on es va rebutjar una reconsideració de la segona moció.

De la seva banda, l’advocat de VOX, Juan Cremades, veu acreditat que els acusats van portar a tràmit dues propostes «obertament inconstitucionals» i va assegurar que el seu ànim era «dolós i desobedient» i no van mostrar en cap moment intenció d’«acatar» el TC.