ICL Ibéria ja té el camí una mica més pla per fer realitat la instal·lació d’un camp fotovoltaic al runam salí del Cogulló. La Generalitat ha formalitzat aquest dimecres un tràmit clau perquè prosperi aquesta proposta, tot i que queda un llarg camí per recórrer.
El pas endavant que s’ha fet és que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat provisionalment la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’Activitat Minera del Bages per permetre la instal·lació de plaques fotovoltaiques als runams miners, així com també per tal d’ampliar el del Fusteret de Súria per donar una solució a l’esgotament, abans del previst, de l’espai autoritzat fins ara per a aquest dipòsit, l’únic que queda actiu.
En definitiva, es dona llum verd als acords aprovats inicialment el febrer passat per introduir canvis en aquest Pla Director del 2018, després d’haver avaluat i incorporat o rebutjat les al·legacions que diferents parts hi van presentar. Els representants de la comissió no han fet cap compareixença explicativa posterior per detallar-ne els aspectes, i l’única informació que n’han facilitat és el fet que aquesta modificació del PDU havia prosperat en els aspectes més rellevants.
Per tant, per a la decisió presa ara cal remetre’s als arguments que aquesta Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va posar damunt la taula vuit mesos enrere, quan en va fer l’aprovació inicial. Pel que fa a la compatibilitat dels usos de sòls que qualifica de «no urbanitzables degradats o ja transformats per aquesta activitat», és a dir, els runams, amb la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables, la Generalitat exposava que «ens trobem en un context d’emergència climàtica i de transició energètica». Per això, es considera «raonable» la possibilitat d’implantar un parc solar en sòls ja transformats pels usos miners, abans de posar en joc altres peces de sòl destinades a usos rústics.
En definitiva, aquest canvi (o puntualització) en el document del Pla Director de la Mineria el que fa és compatible la proposta que promou l’empresa minera de crear un gran parc fotovoltaic al vessant sud del runam del Cogulló de Sallent, projecte que Regió7 va avançar l’11 de gener del 2021 i que el mes d’abril de l'any passat va topar amb l’informe desfavorable de la Ponència d’Energies Renovables de la mateixa Generalitat de Catalunya, que no el veia viable.
Un projecte de 12,5 hectàrees
Tal i com va explicar aquest diari, el projecte plantejat per ICL, batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant, proposa omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.
El que ara ha aprovat la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, segons els arguments esgrimits el febrer passat, és que, específicament en el cas dels dipòsits salins, «només serà possible la instal·lació d’una infraestructura d’energies renovables», el que també inclouria la possibilitat de, per exemple, molins de vent, si això fos adequat, «sempre que no comprometi ni retardi el pla de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit ha de ser la seva extinció». És a dir, ha de ser compatible el temps de vida útil d’aquestes instal·lacions amb la progressiva retirada, en paral·lel, del propi runam sobre el qual s’instal·li.
El que deia la Ponència d'Energies Renovables
Amb aquest canvi aprovat provisionalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central fa caure la barrera que, fa dos anys, hi va posar al projecte la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme citava els diferents nivells de planificació, però feia una referència molt específica al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sallent, aprovat definitivament el 2010, i a aquest mateix Pla Director de la Mineria del Bages que ara es canvia. En concret, exposava que el POUM classifica els terrenys ocupats pel dipòsit de sòl no urbanitzable, i que aquest mateix document dicta que «en els sòls classificats com a no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els específicament permesos», i que només «s’hi permetrà realitzar transitòriament aquelles instal·lacions tècniques o infraestructures que siguin necessàries per a la valorització del recurs salí i la reducció dels dipòsits actuals, tals com l’ampliació de la cinta transportadora existent i l’arranjament de pistes forestals».
Més endavant, la resolució de la ponència feia referència al PDU de la Mineria, aprovat el setembre del 2018, i encara era més clara. En subratllava que «l’article 45 de les normes urbanístiques d’aquest PDU que regula aquest dipòsit recull exactament el mateix redactat que estableix el POUM per aquest àmbit», i que, en conseqüència, pel que fa a la regulació urbanística, «la proposta resulta incompatible amb les determinacions del Pla director de l’activitat minera del Bages i del POUM
de Sallent».
Sobre els terrenys on s’implantaria aquest parc solar, deia: «D’acord amb el PDU de la mineria i el POUM de Sallent, aquest dipòsit es troba actualment en la fase 2 de reducció i restauració, on els usos i activitats admesos tenen com a finalitat la retirada del runam salí, a partir del 30 de juny de 2019 com a màxim». I concloïa que «la implantació d’un parc solar fotovoltaic no és, per tant, un ús admès dins la regulació prevista en el planejament urbanístic vigent, ni compatible amb els objectius que aquest fixa de reducció i restauració del dipòsit». La modificació ara aprovada, però, aplana el terreny per salvar aquests obstacles urbanístics.
