Regió7

Regió7

ICL podrà abocar al Fusteret un terç més del previst a l’inici, pel nou retard del col·lector

Quan es va començar a tramitar una ampliació del dipòsit era per a 5,6 milions de tones, que podran ser 8,6

El runam del Fusteret de Súria s'alça per damunt de les instal·lacions d'ICL MIREIA ARSO

Urbanisme autoritzarà a ICL per a abocar fins a 8,6 milions de tones en l’ampliació (en alçada i en superfície) del runam del Fusteret de Súria, que és el 34% més del que es preveia quan es va posar en marxa la tramitació d’aquest nou espai de dipòsit temporal, a final del 2020. Així consta en la documentació corresponent a l’aprovació provisional del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages. El motiu és que s’ha fet un nou càlcul «del volum de sal de rebuig» pel fet que, tal i com explicava Regió7, es constata que la posada en funcionament del futur nou col·lector de salmorres s’endarrereix un any (a mitjan del 2026, quan inicialment es preveia el 2025), el que també perllonga el temps en què caldrà fer ús d’aquest espai afegit. Així, segons el document de modificació del PDU, «s’actualitza l’estimació del volum de sal generat en l’episodi extraordinari i excepcional» per aquest retard, de manera que «el volum de sal de rebuig generat passa de 5,6 a 8,6 milions de tones».

De fet, aquest és el volum màxim que s’estima que s’acabarà produint i que és necessari preveure, però es juga amb marge i l’espai que s’afegeix com a abocament permetria un volum màxim de fins a 10 milions de tones, segons el mateix document.

Les dues temporalitats clau que marquen aquesta modificació és que a mitjan de l’any que ve es preveu que s’esgoti l’espai que hi havia autoritzat fins ara per abocar al runam del Fusteret, mentre que la posada en servei del nou col·lector, que és una infraestructura clau per evacuar bona part de l’excedent salí, no es preveu fins a tres anys després.

Amb la modificació del PDU en aquest àmbit del runam del Fusteret que la direcció general d’Urbanisme té en curs (es va aprovar provisionalment el 19 d’octubre i s’està a l’espera de l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya), el dipòsit pot arribar a créixer fins a una cota màxima de 515 metres sobre el nivell del mar. És exactament la que la mateixa comissió va aprovar l’abril del 2018 per al dipòsit del Cogulló (amb un seguit de mesures complementàries) per tal que a Iberpotash li fos concedida una pròrroga d’un any (fins al 30 de juny del 2019) per seguir abocant al runam sallentí.

Actualment, el del Fusteret té una cota permesa de 475 metres i, per tant, se li permetria créixer el 8,4% més (40 metres). Cal tenir present que aquesta cota la podria arribar a assolir, no en tot el runam actual, sinó sobre un màxim de 15,9 hectàrees (un terç de la superfície total).

Pel que fa a l’opció de créixer en amplitud per la banda de Cerarols, la modificació del Pla Director permetrà fer-ho fins a una superfície màxima afegida de 16,8 hectàrees. L’actual runam ocupa 46,45 hectàrees. En aquest espai afegit de Cerarols, el que preveu Urbanisme és que es podrà arribar fins a una cota màxima de 375 metres sobre el nivell del mar. Però que si, finalment, per qüestions tècniques no s’optés per utilitzar el creixement en alçada i s’hagués d’utilitzar només el sector de Cerarols, en aquest àmbit es permetria una cota màxima de 397 metres.

Compartir l'article

stats