L'ICL Manresa fa somiar l'afició amb una presentació estel·lar

Els aficionats de l´ICL que anit es van desplaçar al Nou Congost no ho van lamentar. Era una amistós, i el Zenit de Sant Petersburg potser sí que s´ho va prendre amb un excés de calma, però el Manresa va oferir l´estil que l´ha de marcar durant els propers mesos. Un joc més coral, en el qual hi ha capacitat per córrer, per buscar llançaments exteriors i per fer mal dins de la zona, on Andric és la referència i sembla que tindrà més ajuda que Dejan Musli durant la temporada passada.

De les noves incorporacions hi ha la qualitat en atac de Suggs i també les sorpreses positives d´homes com Cakarun i la confirmació de tot el que pot aportar Pere Tomàs. Ahir, el millor va ser un Lluís Costa que va fer una direcció excelsa i que cada cop es va trobant més segur.

La intensitat de l´ICL va ser molt més gran que el seu rival rus en els primers minuts. L´equip manresà va moure bé la pilota i va trobar unes clares accions sota cistella, on tant Andric com Auda i Pere Tomàs van guanyar la posició amb autoritat. Un tir exterior de Suggs va posar un clar 10-2 que va obligar al tècnic visitant, Vasily Karasev, a demanar un temps mort. Lluís Costa va suplir de base Cvetkovic i va donar encara un nou impuls amb el triple del 15-4.

El joc de l´equip d´Ibon Navarro era molt directe i l´activitat en defensa no va baixar. Si a més, Suggs les clavava des de la cantonada, l´espectacle anava de bracet d´un resultat cada vegada més rotund (22-7, min 8). I amb un Costa de director d´orquestra i bon assistent a Belemene, el Congost no parava de xalar: 30-11!

El segon quart començava amb el Manresa guanyant de 19 punts i el congolès Sakho, jugador vinculat al Martorell de l´EBA, en pista. Qui dominava sota cistella era Andric i l´avantatge manresà anava pujant més (37-15). Els percentatges de tir dels russos eren molt baixos i quan es va arribar al descans era del 30% en els tirs de dos. En canvi, l´ICL va tenir el 60%, i el 50% (5/10) en els llançaments triples.

El partit es va esverar una mica massa i el perjudicat va ser l´ICL, però la tornada a pista de Costa va fer recuperar el seny i un triple de Suggs era el 40-20. El control va ser altra vegada bagenc i Auda assolia el 52-29, un màxim avantatge que va quedar en 21 al descans (54-33).

De gairebé 40 per sobre

El festival no es va aturar pas en la represa i Aranitovic posava el 59-33 després de falta antiesportiva dels russos, que poc després en cometien una d´altra, fruit de la impotència, sobre Andric (60-35).

L´ICL es va relaxar un parell de minuts que el Zenit va agrair per tal d´aturar la pedregada que li venia al damunt (62-39). Però Navarro va fer triple canvi i van entrar Lluís Costa, Cakarun i Auda. La reacció va ser immediata i es va assolir un màxim avantatge de 30 punts (72-42). Tot i un marcador tan desnivellat, era un plaer veure com l´ICL es mantenia seriós sota l´exigència constant del seu entrenador. I els jugadors no es tallaven, Suggs i Cakarun posaven un 83-44 estratosfèric.

Com era d´esperar, l´últim quart va servir al Zenit per maquillar uns números tan adversos i posar un 85-56 al lluminós menys feridor. Sí que en els últims cinc minuts els d´Ibon Navarro van baixar el grau de concentració i efectivitat, tot i que Belemene va protagonitzar alguna acció espectacular. L´ICL no va ser tan eficaç en aquest període, on va destacar Marjan Cakarun, però el treball anterior de tot l´equip crea il·lusió i fa agafar esperances a una afició que porta anys patint massa. Almenys hi posen el coll.