ANÀLISI: La plantilla de l'ICL Manresa tanca l'any amb un suspens general

Un equip que baixa amb tantes jornades d'antelació com ha fet l'ICL Manresa aquesta temporada per força ha de suspendre en la valoració global dels seus jugadors. El nivell de la plantilla manresana, segurament la pitjor d'una competició que millora any a any, ha condicionat el desastre i el descens a la LEB Or, ja cantat a mitja temporada.

Amb la tranquil·litat que donen els dies passats des del final de la lliga regular a Tenerife, es pot fer ja un balanç de com han rendit els jugadors, dels que han aprovat i la gran majoria, que no han arribat al cinc. Segurament la descompensació en algunes posicions, com la de base o la de pivot, o la falta d'un jugador de referència com va ser Dejan Musli la temporada anterior, han restat possibilitats a un equip que s'ha anat enfonsant a mesura que passaven jornades i no aconseguia sortir definitivament del pou.

El valor de l'experiència

De l'equip que va començar la temporada, pocs jugadors tenien una àmplia experiència a l'ACB. El bàsquet no són matemàtiques, però de vegades hi ha equacions que funcionen. Així, a part del capità, Román Montañez, el jugador que feia més anys que jugava a la lliga Endesa ha estat qui ha donat un rendiment més alt. El mallorquí Pere Tomàs ha estat el basquetbolista més destacat de l'equip. Provinent del Saragossa, l'ala del planter del Joventut ha estat sempre un punt de referència. Ha acabat amb xifres més que correctes d'11 punts i 12 de valoració i ha aportat en totes les facetes del joc, assumint responsabilitat. Segurament trobarà un altre equip de més categoria on anar. Als 27 anys té bons anys de bàsquet davant i en bones condicions físiques.

A part de Tomàs, la direcció esportiva va apostar per una plantilla de rendiment desconegut. Ja se sap que la política, sovint condicionada pels preus, és la d'apostes que, en algunes oportunitats, solen anar bé. En els darrers anys hem vist casos com els de Grigonis, Davin White, Seeley o Hanga que s'han revalorat a Manresa. Aquest any no ha estat així.

El jugador que més ha sorprès ha estat un dels quatre balcànics que van arribar l'agost. Marjan Cakarun hi ha posat interès i compromís. El croat, de només 2 metres d'alçada, s'ha barallat amb jugadors que el sobrepassaven en un pam. Hi ha posat força, ha rellevat altres companys de més envergadura i dels quals s'esperava més, i ha desenvolupat un bon tir de mitjana distància, però les seves limitacions són clares. Per les seves característiques és difícil que trobi lloc a l'ACB, tot i que no se li pot retreure res.

Dels altres tres, més ombres que llums. La tendinopatia rotuliana als dos genolls de Cvetkovic ha condicionat la temporada. El serbi ha rendit bé quan ha estat bé, però hi ha estat poc temps, i això va deixar coixa, mai millor dit, la direcció de joc en el tram inicial de l'any, ja que el seu substitut, Brion Rush, no va funcionar i Lluís Costa no va poder assumir la titularitat.

Pel que fa a Petar Aranitovic, Ibon Navarro no hi va confiar perquè ell tampoc no va evolucionar ni en el seu joc, ni físicament. Al final de tot va fer un parell de bons partits i té contracte per a la temporada que ve. Pot evolucionar com a especialista en el tir. Si se centra, no és poc.

Grans decepcions

La decepció més gran va ser la de l'home encarregat de substituir Dejan Musli, tot i que el fet de no haver jugat l'últim any per problemes a l'esquena ja no permetien pensar gaires coses bones de Luksa Andric. Mentre va ser a l'ICL, va demostrar una certa qualitat, però el seu caràcter no era el més adequat, amb faltes estúpides durant els partits que deixaven l'equip sense el seu concurs massa aviat. Va ser tallat, segurament massa tard.

Tampoc no han funcionat a ple rendiment, tot i que han aguantat fins al final, els dos nord-americans. Scott Suggs era un tret a l'aire per la seva poca experiència a Europa, un sol any a França, i havia de ser el substitut de Chase Simon. La irregularitat el va llastar. Jugador de classe i de fonaments, va arribar fins i tot a rebel·lar-se contra els tècnics a València, després de Nadal. Va tenir més ombres que llums i no va connectar gaire amb la graderia.

Tampoc Joe Trapani no va donar el que s'esperava d'un jugador amb àmplia experiència en moltes lligues i amb capacitat per generar anotació, rebots i assistències. Es va notar sempre molt perdut i no va assumir la responsabilitat necessària. Un paper semblant al de Patrik Auda, amb l'afegit que el txec ja era a l'equip la temporada passada. Una lesió el va condicionar molt.

Els relleus temporals, inclòs Xavi Rey, tampoc no van acabar de ser determinants i la millor notícia és l'arribada de tres joves a l'equip que poden donar rendiment en el futur, que no se sap on serà.

Buscar un tècnic

Perquè un altre dels canvis serà la marxa d'Ibon Navarro, que sembla que podria estar negociant el seu contracte amb el Tecnyconta Saragossa i que aviat anunciarà que no prorrogarà el seu contracte, un fet cantat. El vitorià s'ha desviscut per intentar que l'equip millorés partit a partit sense haver de mirar gaire la classificació, però no se n'ha sortit. Se l'ha notat més irascible que en el seu primer any, de vegades amb el públic i tot. Cara i creu en la seva etapa de dos anys al club.