Són molts els alumnes que van passar per les mans de Francesc Garcia Carretero durant la seva època de docent a l'Escola Municipal de Música de Berga. D'altres el recordaran per haver-lo vist tocar amb la formació que amenitzava les festes de la Patum, la dels Saletes a mitjan segle XX, i alguns, per haver tocat sota la seva direcció en alguna de les formacions que havia dirigit. Sigui com sigui, bona part de la trajectòria d'en Carretero, tal com se'l coneixia popularment, ha estat relacionada amb la música. Francesc Garcia Carretero ha mort aquesta setmana i deixa una buit en l'àmbit musical a la capital berguedana, però també una petjada per tot el temps que hi ha dedicat des de la seva arribada a la ciutat.
Carretero va néixer a Castro del Río, a la província de Còrdova, l'any 1933. Als 18 anys va iniciar els estudis de música al conservatori de Màlaga. En els anys posteriors va ingressar a l'exèrcit, es va convertir en militar de professió i va entrar a formar part de la banda de músics. En ser ascendit a caporal, va ser destinat a Berga, el 1952. Carretero va viure des de llavors a la capital berguedana. En una entrevista publicada el 21 de juny del 2014 a Berguedà Setmanal, Car-retero assegurava que sempre s'havia sentit molt ben acollit a la ciutat. Amb la seva arribada, va voler mantenir l'activitat com a músic i així va entrar a formar part del grup que amenitzava musicalment les festes de la Patum, conegut com el dels Saletes.
En l'entrevista recordava que en aquella època tot es tocava d'oïda i sense partitures. «No passava res, perquè cadascú ja sabia què havia de tocar, però hi havia un problema important: què passaria un cop no hi fóssim nosaltres?», es preguntava. La qüestió plantejada per Carretero té una resposta popular que encara avui se sent a dir: «Quan es morin els Saletes la Patum a fer punyetes», fent referència que la desaparició d'aquests músics comportaria l'oblit de les melodies que fan ballar les comparses, tenint en compte que no hi havia cap recull de les partitures perquè altres músics les poguessin interpretar.
Era imminent la necessitat de tenir músics per mantenir viva la festa, i mossèn Armengou va tenir clar que calia crear una escola de música per formar-ne de nous. Segurament, l'excusa principal, i que en aquell moment va ser un encert, era que el centre d'estudis musicals era vital per a la continuïtat de la música a la festa. L'alcalde Josep Noguera va impulsar la creació d'una escola que va néixer sota el guiatge de Montserrat Perayre i Rosa Maria Cabra el curs 1970-1971, i que oferia classes d'acordió, piano i solfeig. Més endavant s'hi van afegir els instruments de vent amb la incorporació de Carretero com a professor d'aquestes especialitats: saxòfon, clarinet, trompeta, fiscorn i també instruments de cobla com el tible i la tenora.
La preocupació de Carretero de poder mantenir les melodies patumaires el va portar a fer una tasca important per a la seva pervivència, juntament amb Lluís Sellart i Soler, amb la transcripció de tots els balls de la festa instrument per instrument per preservar les partitures, que es van tocar els anys posteriors i van ser les utilitzades a partir del 1978 amb la creació de la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, que va dirigir el mateix Carretero, un fet que recordava amb especial il·lusió en l'entrevista publicada a aquest diari. «Quan un nen em demanava si podria tocar a la Patum, se'm posava la pell de gallina», explicava. Carretero també va estar al capdavant de les dues cobles del centre musical, de les quals van néixer altres formacions de cobla a fora del centre.
Amb les partitures patumaires ja en marxa, el 1980, el llavors regidor de Cultura, Josep Carreras, va trucar a Carretero per oferir-li una caixa de particel·les que estaven desades des de feia anys en un calaix del consistori. Es tractava dels arranjaments de les peces patumaires de Joan Baptista Lambert, que van interpretar-se a la plaça el 1930 i no van tenir l'acceptació esperada tot i la seva qualitat. Carretero va pensar que un altre cop «no serien acceptades a la plaça, tal com ja havia passat». És per això que van quedar arraconades de nou al calaix fins que Ricard Cuadra les va tornar a recuperar en el concert de música oblidada l'any 1993 juntament amb altres peces. Les melodies que actualment sonen a la plaça s'han reconvertit però tenen l'origen en les partitures que va transcriure Carretero i també les de Lambert.
Francesc Garcia Carretero va rebre el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular l'any 1984 per la seva bona feina «en el ressorgiment musical de la ciutat». L'Ajuntament de Berga també va lliurar-li un reconeixement per la seva tasca en el manteniment de la música de la Patum, una iniciativa sorgida de l'Escola Municipal de Música de Berga i el Patronat de la Patum, per posar en valor una feina que segurament no va ser prou reconeguda en el seu moment.
