Segons el refranyer, les primàries a Catalunya són un procés popular obert a tothom que permetrà que la ciutadania triï els candidats/es i l'ordre que tindran a la candidatura. I serviran per apoderar la ciutadania, per assolir el màxim de consistoris independentistes, per promoure la regeneració democràtica, per implementar el mandat de l'1-O, per assegurar una llista única independentista que aconsegueixi la majoria, per obtenir llistes transversals.
Auguro que no faran res d'això i tampoc per la independència de Catalunya. La regeneració democràtica que postulen serà de fet una regressió democràtica a la demarquia grega. Una versió 2.0 facilitada per les noves tecnologies. La democràcia a l'antiga Grècia no era generalment electiva sinó que era a sort, ara et toca a tu? l'any vinent a mi (és clar que havies de ser home, adult i lliure). Un apunt: regressió no és necessàriament un terme pejoratiu ja que ni la història ni l'evolució ens menen a cap perfeccionament divinament preestablert.
A les primàries s'hi pot apuntar tothom i després es vota. A Cuba ja ho fan un mica així (sense Internet, que va fatal i, és clar, has d'estar dins del partit). Llavors posen el teu CV i foto en una gran vidriera i la gent vota a qui vol, segons CV i foto.
A mi em preocupa més què passarà després. Quinze persones sense res en comú (a part de ser independentistes) es presentaran juntes sense cap programa a priori. Potser n'hi haurà d'ecologistes, altres d'ultracapitalistes, alguns comunistes, altres animalistes. Però tots hauran de ser equilibristes.
Des d'un ajuntament, per la República Catalana, podem donar suport a activitats culturals, fer mocions de suport o rebuig que no solen servir gaire per a res tangible i, sobretot, decidir on ens gastem els diners.
La feina del dia a dia a l'Ajuntament serà decidir on gastar-se els diners. Fem un camp de futbol nou o fem un camp solar? Posem bandes reductores de velocitat o un altre carril? L'IBI l'apugem o l'abaixem? Fem un pavelló o una gran festa major?
La virtut més interessant que veig potencialment a les primàries és la regressió democràtica 2.0, que pot apropar i involucrar més persones en política, esperem que en termes aristotèlics. Res més, que ja és molt.
Desitjo als participants a les primàries bona sort. Espero que no s'hi posin frustradament només pel tema independentista sinó per una voluntat de canviar a millor els entorns municipals, amb perill de frustrar-se més. I sobretot desitjo als participants que tinguin molta sort en la confecció dels programes i que trotskistes, carlins i liberals deixin pas als malabaristes.
