La jove empresària berguedana Maria Costa ha rebut aquesta setmana un dels premis PITA que atorga la Generalitat en la categoria de Jove Emprenedor o Innovador. Els PITA estan considerats els premis de més prestigi en el sector agroalimentari català. Tot i ser un projecte que pràcticament està en el seu inici, L'Escairador de Cal Rosal segueix acumulant reconeixements i premis. Amb el negoci en la bona direcció, l'objectiu de recuperar les varietats de cereals tradicionals al Berguedà ja es pot donar pràcticament per assolit. Ara, la feina no s'acaba i els seus esforços se centren a ampliar horitzons i seguir donant a conèixer el blat de moro i el blat forment arreu del territori català.

Ha estat una sorpresa obtenir el prestigiós premi PITA en la modalitat Jove Emprenedor o Innovador?

En el moment que vam presentar la candidatura pensàvem que teníem possibilitats, però sí que és cert que dins el sector hi havia altres projectes que eren molt forts, iniciatives que ja tenen més recor-regut que nosaltres o empreses consolidades que dins del seu negoci obren noves línies d'innovació. Estem molt contents.

En què consisteix la recompensa per guanyar aquest premi que atorga la Generalitat?

A part de la distinció, el premi té una retribució de 6.000 euros.

Els diners del premi us ajudaran a créixer o bé és senzillament una mostra que s'ha de seguir de la mateixa manera?

Per la dimensió que tenim, qualsevol injecció econòmica ens ajuda. El reconeixement per part de les institucions potser t'està indicant que vas per bon camí, però tenim la voluntat d'anar ampliant la producció.

La primera collita que va poder processar L'Escairador va ser el novembre del 2018. En tan poc temps, els reconeixements us fan considerar que heu assolit l'èxit?

No ens havíem plantejat mai que ens havien de donar premis. Des que vam començar hem anat tenint reconeixements, com el Premi Emprenedors del Berguedà, el reconeixement per part de l'Associació de Cuiners de Catalunya Slow Food, ara el premi PITA... evidentment ens ha sorprès.

Quin és el secret que tot vagi en la bona direcció?

El fet de creure'ns el projecte i saber-ho transmetre. Tenim un bon producte i estem molt segurs del que fem. Això la gent ho recepciona d'una manera més positiva. Volem creure que estem fent les coses ben fetes, però l'última paraula sempre la té el consumidor. Com ha evolucionat L'Escairador des de la seva posada en marxa fins a rebre un premi tan prestigiós?

A nivell empresarial encara tenim molt poca trajectòria. Gairebé només hem fet un exercici. Ha estat una fase de llançament, de donar a conèixer el producte, d'obrir mercat i també de picar pedra. Estem contents perquè la gent ens ha rebut bé.

Per què considera que els cereals de L'Escairador són especials?

Nosaltres treballem amb dos cereals tradicionals, hem apostat per varietats antigues que no han estat millorades genèticament. Partim de cereals que potser tenen menys rendiment al camp però que a nivell nutricional està demostrat que tenen millors propietats. I això ens fa singulars.

Amb quines varietats de blat treballen?

El blat de moro blanc, que és el tradicional que es menja com a escudella aquí al Berguedà a l'hivern, i després el blat forment, que és un blat que ja es trobava a la comarca abans del blat de moro. Es va deixar de cultivar i pràcticament va desaparèixer. Ara s'ha recuperat. Dins d'aquestes dues grans famílies de cereal el que fem són productes derivats: el blat de moro amb gra, les sèmoles i la farina.

Els dos cereals tenen la mateixa importància en la producció de L'Escairador?

Sí. Tots dos tenen els seus punts forts i les seves singularitats.

A quins llocs comercialitzen el seu producte? Des de fora de Catalunya s'hi han interessat?

A mesura que ens allunyem de la nostra àrea natural el comerç és més anecdòtic, però sí, a través de la venda on-line tenim alguns clients que ens compren el producte des de Castelló o Madrid. La zona principal d'acció és al Berguedà, al Bages i al Solsonès. També tenim algun punt de venda a Barcelona i diversos clients al Gironès.

Un dels objectius inicials del projecte era acostar el cereal a més públic. Ho estan aconseguint?

Tot i que som petits i tenim pocs mitjans, intentem fer força accions per donar-nos a conèixer. Sempre que en tenim l'oportunitat intentem participar en fòrums, col·laborar amb associacions de restauradors que facin d'altaveu, jornades gastronòmiques o petites demostracions.

A la pàgina web tenen diferents receptes de blat de moro que de ben segur són desconegudes. La gent se sorprendria en provar, per exemple, un risotto de blat o unes postres amb blat?

Sí. La gent se sorprèn molt i és interessant veure les seves reaccions. Aquí la gent pensa en l'escudella, en menjar el blat només a l'hivern. Però per exemple al nostre receptari hi ha una amanida freda ideal per a l'estiu. Porta blat de moro, bacallà esqueixat i remolatxa. És divertida, bona i als nens els encanta.

Creu que el volum de producció de L'Escairador pot seguir augmentant o arribarà un punt en què quedaran estancats?

La nostra voluntat és poder créixer i arribar a cobrir el mercat català. No és fàcil. Mai hem volgut una «megaindústria» però el nostre interès està a potenciar aquest producte de proximitat i que a més és saludable. I volem arribar com més enllà millor.

Si d'aquí a tres anys més torno a parlar amb vostè, què li agradaria llegir a l'entrevista sobre L'Escairador?

M'agradaria poder dir que estem contribuint a fer un canvi de model dintre del sector primari, a donar a conèixer el pagès productor i que això contribueixi a millorar el reconeixement dels productes que es fan al nostre territori. I de manera menys ambiciosa, que L'Escairador fos un projecte consolidat i que poguéssim tenir un mercat més ampli.

I els agradaria oferir més productes dels que tenen actualment?

Sí, a part del cereal pròpiament dit en gra, ens agradaria oferir més productes relacionats amb el nostre producte central, que és el blat de moro.

Vostè es considera una ambaixadora de la comarca del Berguedà?

No m'hi havia parat a pensar mai. Nosaltres ens sentim molt orgullosos de ser del Berguedà i ho portem com a bandera allà on anem. Si ser ambaixadora de la comarca vol dir intentar moure'ns i parlar bé del nostre territori, doncs potser sí.

Abans de fer realitat el projecte de L'Escairador vostè treballava en el món audiovisual. Hi ha cap dia que es penedeixi d'haver abandonat la seva antiga feina?

No. A hores d'ara no em sé imaginar el futur diferent de cap on el tenim encarrilat. Sempre havia anat compaginant el sector primari i la finca familiar amb la meva feina. I no me'n penedeixo.