Tots sabem que als pobles tot és notícia i Gironella no és una excepció. Accidents de trànsit, tancament de negocis, funerals, naixements, adulteris, etc. Tot és susceptible de ser comentat i debatut. Doncs aquests últims dies, quan per la vila encara es comentava la pujada del riu provocada pel temporal Glòria, un nou assumpte ha passat a ocupar l'atenció del debat públic local, i ha portat força polèmica. La controvèrsia rau en el fet que, enguany, la festivitat de Sant Marc queia en un dissabte, fet que va suposar un problema per als comerciants de la vila, ja que preferien no tancar aquest dia. Davant d'aquesta queixa, el consistori va decidir passar la festa al 12 de febrer, argumentant que s'esqueia en el dia de Santa Eulàlia, la patrona de la Perla del Llobregat.

Tanmateix, la solució aplicada per l'Ajuntament ha provocat un debat al voltant de la santa, ja que el martirologi romà diferencia entre santa Eulàlia de Mèrida i santa Eulàlia de Barcelona, i sembla que a la vila de Gironella no hi ha un consens que indiqui quina de les dues és la patrona. Aquests últims dies s'han pogut sentir als bars i als carrers com es comentava si era pertinent o no l'elecció de l'Ajuntament, i a les xarxes s'han pogut llegir diversos debats on defensors d'una Eulàlia i de l'altra argumentaven per què s'havia d'entendre que la patrona era l'una i no l'altra, tot aportant proves gràfiques i documentals per justificar els diferents postulats.

Més enllà dels debats hagiogràfics, és interessant en el terreny antropològic veure com els elements religiosos segueixen tenint una dimensió identitària tan important. I és que la motivació per aquest debat no ha estat teològica ni confessional, ja que al final de la segona dècada del segle XXI els diumenges, a missa, hi va una part molt minsa de la població.

Tampoc es pot atribuir l'interès que els gironellencs i gironellenques puguin tenir per quin dia se celebra la festa local, perquè el 2010 es va fer una consulta ciutadana i la participació que hi va haver va ser molt baixa. Així doncs, el que passa és que la gent s'apropia uns símbols que s'atorga per un motiu o un altre (en aquest cas religiós) i els fa part de la seva identitat. Arribats en aquest punt, el significat d'aquests elements es transforma, poden arribar a perdre el sentit original i es passen a entendre com un element més pertanyent a un col·lectiu concret, en aquest cas, el dels vilatans i vilatanes de Gironella.