Convertir l'anglès en una diversió

La ciutat d´Espoo és al sud de Finlàndia, hi neva molt i els seus habitants poden banyar-se a la platja i també passejar per grans zones de boscos. L´esport més popular és l´hoquei i els alumnes de l´escola d´aquesta localitat van descalços o amb sabatilles a classe. Aquesta és una part de la informació que han retingut els alumnes de cinquè i sisè de l´escola Sant Salvador de Cercs en referència als seus companys d´intercanvi. Com el curs passat, els joves formen part d´un projecte que permet el contacte virtual amb estudiants d´un centre educatiu d´un altre país amb l´anglès com a eina vehicular. Enguany, però, han iniciat relacions amb una escola del sud de Finlàndia amb l´objectiu de descobrir un nou país, noves tradicions i establir contacte amb altres estudiants.

La professora d´anglès Mari Carmen Freire, coordinadora del projecte, recorda que la iniciativa va sorgir el curs passat amb un intercanvi virtual amb una escola de Txèquia. «Teníem ganes de continuar amb la iniciativa, però els projectes tenen un cicle concret i es tanquen a final de curs», explica. Després de valorar positivament la primera presa de contacte amb aquest tipus de projecte d´intercanvi a través d´Internet amb l´ús de la plataforma e-twinning, Freire va buscar un nou centre interessat a participar-hi. «L´any passat ens van fer un informe positiu per la feina feta i la comunicació fluida que vam establir amb els nois de Kralupy -la localitat txeca», detalla, un fet que ha motivat la professora i també els alumnes ha reprendre la iniciativa. La majoria dels joves repeteixen l´experiència i s´hi han afegit els de la classe de cinquè.

«L´any passat vam aprendre molt sobre Txèquia i els nois ens van explicar curiositats de la seva cultura, com era el seu poble, la seva escola...», recorden els alumnes. Enguany tenen ganes d´aprendre coses sobre el nou país i, de fet, ja ho estan fent amb els diversos continguts que treballen i comparteixen a través de la plataforma virtual. Durant els primers mesos de curs han treballat les tradicions de cada país. «Nosaltres els vam explicar com vivim el Nadal i els vam enviar alguns productes tradicionals», expliquen els joves. Des de Finlàndia també els van mostrar com se celebren les festes nadalenques allà i els van obsequiar amb productes típics de la zona. El que més recorden, però, són les llaminadures tradicionals d´Espoo, que «tenien un regust salat que no ens va acabar d´agradar», expliquen entre rialles els alumnes de l´escola del municipi de Cercs.

El projecte ha continuat després de Nadal i ara treballen per explicar als seus companys d´intercanvi com és la seva escola i quin és el seu dia a dia. «Nosaltres els hem explicat les nostres rutines a l´escola i ara esperem la seva resposta», concreten els nois.

La professora es mostra satisfeta de la feina feta des de començament de curs. Freire assegura que «els continguts que es treballen al projecte són els que es farien a classe igualment: vocabulari, gramàtica, una part escrita, també expressió oral... però té l´avantatge que aquest treball té una continuïtat i surt fora de les aules, i a més permet compartir-lo amb altres estudiants i conèixer noves cultures i països». És per això que Freire no descarta que tingui continuïtat properament. El programa també requereix la realització d´activitats extres com murals de presentació, l´enregistrament de vídeos o, fins i tot, la creació d´un logotip que és distintiu del projecte.

Videoconferència pendent

Els nois demostren que estan motivats quan dediquen més temps que les tres hores de l´assignatura d´anglès setmanals a escriure als companys o preparar els continguts per compartir-los a la plataforma virtual. Un dels elements que desperten l´interès dels joves és l´ús de les noves tecnologies per comunicar-se amb els seus amics. A banda, però, veuen com poden aplicar l´anglès per fer-se entendre en una situació real. Una de les parts del projecte que tenen pendent -tot i que l´any passat ja la van dur a terme- és una videoconferència amb els estudiants d´Espoo. Tots reconeixen que en tenen ganes, però, a la vegada, admeten que els fa vergonya. «No sabem gaire què dir quan ens veiem cara a cara», confessen.