Sant Jaume de Frontanyà ja no és el municipi més petit de Catalunya. Aquest títol -ni que sigui simbòlic- es manté al Berguedà, però passa a mans de Gisclareny. Si més no, així consta al registre del padró d´habitants per municipis que ha fet públic l´Institut Nacional d´Estadística amb les dades actualitzades l´1 de gener del 2017, és a dir, ara fa un any.

El que històricament ha estat el poble amb menys habitants de Catalunya ha deixat de ser-ho. Sant Jaume de Frontanya, amb 30 habitants empadronats l´1 de gener del 2017, ha passat el relleu a Gisclareny, que és, segons les mateixes dades, el municipi amb menys veïns registrats, amb 27.

Únicament són tres el nombre d´habitants que divergeixen entre els dos pobles. «La diferència és tan petita i la situació és tan variable, que no vol dir que un cop comprovades les dades del 2017, tornem a ser el poble amb menys habitants», comentava ahir a Regió7 l´alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Rubén Lladós, amb preocupació. El seu homòleg de Gisclareny, Joan Tor, també mostrava la mateixa preocupació a aquest diari. «Tot el que sigui fer-se petit, és negatiu», va assegurar.

Tor i Lladós creuen que «són dades molt variables» i consideren que poden canviar de cara a la propera actualització del padró. «El que hauríem d´aconseguir és que hi hagi més habitants i deixar de ser dels més despoblats», va dir Lladós, tot i que assegura que és «molt complicat per a les administracions locals». En el cas de Sant Jaume, el padró torna a estar en xifres similars a les de fa vint anys, després de les dades preocupants registrades el 2011, amb només 19 habitants al padró.

Els alcaldes consideren que la manca d´oportunitats professionals als seus municipis, així com també l´elevada edat dels veïns i la inexistència de relleu generacional, són punts negatius que els porten a una davallada de la població que creuen que continuarà en els propers anys. «Tenim la sort que durant els caps de setmana, i també sobretot a l´estiu, la població es multiplica gràcies als visitants que s´allotgen als establiments de turisme rural i als veïns de segones residències», asseguren Tor i Lladós.