Sempre es diu que l'important és participar. A la Casserres Salvatge, sense cap mena de dubte, el més important és acabar sencer després d'haver superat la quarantena d'obstacles que formen aquesta prova no competitiva, que s'ha convertit en una de les activitats estrella de la festa major del nucli del baix Berguedà i que ahir va tornar a atraure centenars de persones. Per sort, i com sempre, tothom va sortir-ne il·lès, però ningú va escapar-se del fang ni de l'aigua, ni tampoc de suar la cansalada per arribar fins al final.

Més de 400 persones entre la categoria juvenil i la d'adults van atrevir-se a recórrer els 1.500 metres d'obstacles que, ahir a la tarda, omplien el camp de la Llangotera. L'organització es mostrava satisfeta d'haver assolit un nou rècord de participació, amb un total de 311 inscrits a la prova d'adults i de 115 a la juvenil. «És un èxit que no ens esperàvem de cap manera, però estem molt contents de veure que la gent ve, s'ho passa bé, i repeteix», explicava ahir a la tarda Josep Llorens, una de les ànimes de l'infern de la Llangotera. Per a Llorens, l'èxit de la convocatòria d'ahir respon a l'efecte boca-orella dels que ja hi han participat i també a la difusió que s'ha fet de la prova a través de les xarxes. «Ens ve molta gent de Casserres i de pobles de tot el Berguedà, però cada vegada més tenim gent de tot el territori que venen perquè és una prova que no és habitual».

El segell que marca la Casserres Salvatge és la seva filosofia de no competició. «La gent ve a passar-s'ho bé i hi participen grups de persones molt diferents que s'ajuden entre elles per superar les diferents proves. Això és el que volem», assegurava Llorens ahir. I, de fet, la solidaritat va fer-se present ahir entre els valents que desfilaven per aquest infern casserrenc. Muntanyes de fang, passos de rastreig, tobogans, tancs d'aigua, tanques i fins a una quarantena d'obstacles van posar-ho força difícil als corredors, que, amb esforços però sense perdre el somriure, superaven un a un els entrebancs que l'organització feia setmanes havia estat treballant.

Equip «únic»

L'equip de la Casserres Salvatge «és únic», deia Llorens. I és que al darrere hi ha l'esforç de l'organització, de voluntaris i de col·laboradors que fan possible la preparació i el desenvolupament de la prova. «Som salvatges i el dissabte de festa major, des de fa set anys, és el nostre dia», deia convençut. «Som un equip molt unit i ens encanta veure que la gent s'ho passa bé», tant els corredors com el públic present, que ahir omplia els voltants del recinte intentant esquivar el fang i l'aigua. En els dar-rers anys la prova uneix grups d'amics i colles que participen a la Casserres Salvatge disfressats. Ahir, per exemple, corrien entre el fang pingüins, tortugues i grans de raïm.

Després de més d'una hora i mitja, els darrers participants van arribar a la meta. L'important no era la velocitat, sinó arribar sencer i, sobretot, passar-ho bé.