Dos patrons del patronat de l'Hospital Sant Bernabé de Berga han denunciat a Regió7 el que consideren inoperància del patronat que regeix el centre sanitari públic de referència a la comarca, així com una gestió personalista del gerent, Enric Ballabriga. En un dur comunicat exposen que fa i desfà sense retre comptes als membres de l'ens i que les reunions només es convoquen quan s'ha d'aprovar el pressupost o acords que hagin de rebre ineludiblement l'aval del patronat.

El doctor Josep Vidal-recentment guardonat amb un Premi Bages de Ciències Mèdiques pel seu treball Impacte econòmic de la teledermatologia asíncrona a la comarca del Bages- i la procuradora Núria Arnau, que van ser nomenats patrons del centre a l'inici d'aquest mandat en representació dels veïns de la ciutat, han explicat a aquest diari que, des del juliol del 2015 fins ara, el patronat només s'ha reunit cinc vegades de forma ordinària. Diuen que això passa «tot i que, en un primer moment, ens van donar un calendari de trobades, de les quals no es va complir ni la primera. La resta de vegades que ens hem trobat, han estat reunions extraordinàries per aprovar pressupostos, comptes o autoritzar crèdits».

Expliquen que «el fet que no hi hagin reunions ordinàries té importància, ja que en les sessions extraordinàries no es permeten preguntes que no afectin les qüestions plantejades per a la sessió concreta a la qual se'ns convoca». Això provoca que el patronat no pugui fer la seva feina. «En cap moment el patronat ha pogut participar en la presa de decisions sobre qüestions que afecten l'hospital ni tampoc ha pogut fiscalitzar la tasca de la gerència».

Josep Vidal i Núria Arnau recorden que la gerència «actua per delegació segons un acord de la junta rectora de l'hospital de 22 de juny del 2010 i està obligada a retre comptes al patronat, per exemple i entre d'altres, dels contractes que està autoritzada a signar sense l'aprovació del patronat». En aquests tres anys i mig de mandat Josep Vidal i Núria Arnau han presentat «com a patrons diverses instàncies en què sol·licitàvem que se'ns donés compte dels contractes de personal o d'obres menors que s'haguessin signat». Asseguren que «en cap moment la gerència no ens ha donat cap resposta; ni individual, ni al patronat. Això és inadmissible en una institució pública». Expliquen que «els hospitals de funcionament anàleg al nostre a la regió de Pirineus Aran, reten comptes mensualment de tots els pagaments (execució pressupostària) i contractes que es porten a terme. Cada mes! Nosaltres, ni un en tres anys i mig», sostenen.

Mala gestió

Segons Josep Vidal i Núria Arnau, «les convocatòries han estat quan, per obligació estatutària, la gerència necessita l'aprovació del patronat per autoritzar un contracte». Malgrat això, «molts dels plecs de clàusules que s'han presentat per adquirir aparells o per prestar serveis (perruqueria o restauració, per exemple ) no s'han pogut aprovar perquè els documents presentats per gerència eren manifestament incomplets».

Josep Vidal i Núria Arnau exposen que «molts de nosaltres ens preguntem com pot ser que des de gerència no es puguin fer o es pugui contractar un servei jurídic que presenti uns plecs amb cara i ulls. No demanem un seguiment obsessiu de la legalitat, però una certa correcció, sí». Entre els exemples de mala gestió exposen que «hem estat tres anys per adquirir una torre de laparoscòpia, tres anys perquè ens presentessin unes clàusules acceptablement correctes, i ningú, cap dels representants polítics del consistori, no ha demanat responsabilitats a la gerència», bo i admetre que «potser aquí tampoc nosaltres no hem estat prou insistents i hauríem d'haver fet més del que hem fet: votar en contra dels pressupostos de l'hospital perquè els números que ens presentaven no eren entenedors i no havíem tingut cap oportunitat per fer-ne un seguiment al llarg de l'any».Sense informació

La darrera reunió del patronat va tenir lloc el juliol del 2018 i va ser «amb caràcter extraordinari (per no perdre el costum) per aprovar els pressupostos. Se'ns va explicar per primer cop que s'havia espatllat el TAC i que els usuaris que requerien aquesta prova se'ls enviava a Manresa», detallen Vidal i Arnau. « Com que no era a l'ordre del dia, no vam poder debatre sobre la millor solució. Els que no estàvem al corrent de la situació, no ens ho podíem creure. Davant les nostres queixes, ens van intentar fer creure que en quatre mesos hi hauria un plec de clàusules per comprar-ne un de nou».

El dimarts 9 d'octubre «vam saber pel diari Regió 7 que ara la gerència, sense debat del patronat i parlant en boca de la cap d'infermeria, suposem, es planteja el lloguer del TAC. Però el que ens va deixar atònits va ser que la cap d'infermeria atribuís al patronat l'endarreriment en la solució d'aquesta qüestió. Quan en cap cas, excepte l'esmentat dia de l'aprovació dels pressupostos, no s'ha portat aquesta qüestió al patronat. Ni la solució transitòria, ni les clàusules per a l'adquisició d'un nou TAC». Diuen que «només estem esperant la convocatòria per qui l'hagi de convocar, i si volen convocar la reunió no cal ni esperar 15 dies, la podem convocar de manera extraordinària i urgent demà mateix».