Berga acomiada Agustí Ferrer, l'exalcalde que duia la ciutat i la Patum «al moll de l'os»

Berga acomiadarà, avui a 2/4 de 6 de la tarda, a l'església parroquial de Santa Eulàlia Agustí Ferrer i Gasol (Berga, 1 de juliol del 1943), que va ser el seu alcalde del 1987 al 1991 per la desapareguda l'Alternativa Berguedana Independent (ABI). Era una persona de tarannà proper i amical, inquiet, amant de la literatura, la història, la gastronomia, la Patum. La sala de vetlles de la funerària Ferran romandrà oberta avui de les 9 del matí a la 1 i de 2/4 de 4 fins a les 5 de la tarda. Ferrer va morir, ahir al matí, a conseqüència del càncer contra el qual lluitava feia temps. Diumenge serà incinerat.

Quan es va conèixer la notícia les mostres de condol no es van fer esperar, ja que Ferrer era un home conegut. La bandera estelada del balcó consistorial onejava a mig pal amb un llaç negre. El govern va expressar el condol del consistori a familiars i amics.

«El recordo com un bon berguedà, que portava Berga i la Pattum al moll de l'os». De la festa berguedana per antonomàsia li agradava especialment la guita grossa. D'aquesta manera, glossava Josep Maria Salat, que va ser secretari de l'exalcalde durant el seu pas pel consistori, Agustí Ferrer. «Vam treballar molt bé, va ser un home amb qui es podia parlar, un home culte a qui la vida va jugar males passades.

Sabia escriure i quan agafava la ploma expressava sentiments molt profunds», tot i que també tenia una esmolada ironia que plasmava en les garrofes (versets satírics) que escrivia. «Probablement les millors garrofes que s'han escrit les va fer ell», deia Salat, membre de l'Agrupació Teatral La Farsa, l'entitat que durant dècades havia organitzat el concurs de garrofes. A Ferrer també li agrada la història, la filosofia i la bona taula i va ser articulista de Regió7. Els articles de gastronomia els va recollir al llibre La taula amiga.

La seva inquietud per saber el van convertir en un lector voraç. Tot i que es guanyava la vida a Caixa de Manresa, els seus coneixements li van permetre fer classes d'Història a La Salle i de literatura francesa l'Acadèmia Farguell, on va tenir per alumne Ramon Camps Roca. Paradoxes de la vida, quan l'ABI va guanyar els comicis del 1987, van governar en coalició amb el PSC. L'alcalde Ferrer va tenir com a tinent d'alcalde Camps. «Vam establir una relació molt directa i personal», explicava ahir. «Va ser una legislatura complicada. L'ABI naixia d'una divisió de Convergència i va ser una legislatura molt difícil. Això ens va unir molt», relatava.

Una de les regidores del govern que liderava Ferrer va ser la historiadora Dolors Santandreu. «A l'Ajuntament hi vam passar moments molt bons i molt dolents. Quan tenies algun problema podies comptar amb ell, era una persona honesta, dialogant, propera». Santandreu explicava que Ferrer «tenia molta empatia i era molt sociable, cosa que li feien fàcils les relacions socials». Santandreu destacava que en aquell mandat «van treballar honestament i molt»

«Els records bons s'han imposat per sobre de les diferències polítiques». Així ho assegurava, ahir, Jaume Farguell, rival polític d'Agustí Ferrer del 1987 al 1991 en un mandat d'alt voltatge amb controvèrsies sonades com les del castell com a seu del Consell Comarcal. El mateix Farguell recordava que de les 6 vegades que s'ha presentat com a alcaldable a les eleccions a Berga (1979, 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999) « les úniques que vaig perdre, el 1987, les va guanyar l'Agustí». Deia que el pas del temps ha esborrat els mals moments i que té «un record molt entranyable d'ell».

Per la seva banda, Montse Venturós, alcaldessa inhabilitada de Berga, va establir «una relació molt positiva» amb Ferrer. Amic de la família, «m'ha fet molt costat en la meva tasca com a alcaldessa perquè hi ha hagut moments molt difícils en aquesta legislatura en què he necessitat el suport d'algú que en el seu moment s'hagués pogut trobar en situacions similars». Venturós, que com Agustí Ferrer viu al barri vell de Berga, deia que ha estat «una persona molt propera, que m'ha ajudat molt». Cada d'any li feia una gar-rofa i li regalava una rosa per Sant Jordi. «Ha estat una pèrdua molt dolorosa».