El riu Llobregat va multiplicar per 42 el seu cabal, ahir, durant la prova pilot que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer per augmentar els sediments del riu, que queden atrapats a la presa de la Baells, a Cercs. Per fer la prova, es van apilar 100 tones de sediments a la llera del riu que, amb el creixement del seu cabal, es van arrossegar avall. Ara els tècnics hauran de comprovar si les sorres i nutrients afegits aconsegueix revertir l'impacte ambiental que suposa la falta de sediments a les platges i deltes. Un problema que, segons fonts de l'ACA, «és d'abast mundial».

La prova pilot que ha dut a terme l'Agència ha consistit a injectar sediments riu avall. Segons va explicar el cap del departament de control i qualitat de l'aigua de l'ACA, Antoni Munné, «s'ha fet com si l'embassament, que és una trampa de sediments, no existís per comprovar si això millora l'impacte ambiental riu avall».

Com a mínim un cop l'any, l'ACA fa augmentar el cabal del riu «per tal d'aportar beneficis mediambientals com reperfilar la llera del riu i millorar la qualitat dels hàbitats dels peixos. Fins ara, aquests «cabals generadors» es deixaven anar sense sediments, fet que comporta algunes complicacions, ja que l'aigua baixa neta i erosiona els trams de riu aigües avall

L'impacte dels sediments ambientals a Catalunya és especialment greu al delta de l'Ebre, i per això, l'ACA exigeix al ministeri de Medi Ambient un pla de gestió dels sediments al riu Ebre.

La producció pesquera, per exemple, depèn d'aquests sediments, ja que amb ells arriben nutrients que incrementen la producció de peix. Però també per a la regeneració de les platges, o el delta de l'Ebre, on només arriba un 5% dels sediments del riu. «Això implica una regressió de la costa molt important», ha explicat Munné, «però també perdem infraestructures i, fins i tot, té conseqüències econòmiques com la pèrdua de cultius d'arròs».

L'ideal, segons ha explicat l'investigador de l'IRTA Carles Ibáñez, és que els nous embassaments que es construeixen arreu del món ja tinguin en compte sistemes de transmissió de sediments, però en el cas de Catalu-nya, on ja pràcticament no es construiran sediments nous, s'ha de mirar la manera de traspassar-los. Tot i que el preu d'injectar els sediments més tard és molt elevat, Ibáñez considera que s'ha d'avaluar l'impacte negatiu que té la falta de sediments. «Qui contamina paga», ha afegit.