Cama de perdiu

• Barret carnós de 3 a 12 cm de diàmetre. De jove, convex, gairebé cònic, amb tendència a aplanar-se amb el temps. De color molt variable, marró, vermellós, morat, coure...

• Peu cilíndric, allargat. De color semblant al barret.

• Carn forta. De color groc ataronjat.

• Làmines gruixudes i separades, del color del bolet.

Dades d'interès d'aquesta espècie

Altres noms: bec de perdiu, bitxac.

Família: gomfidiàcies.

Coneixement: bolet que creix en gran part del territori català. Tot i no ser gaire apreciat, és força conegut a les nostres comarques,

Hàbitat: surt als boscos de coníferes, sobretot a les pinedes, tant a les de muntanya com a les de la terra baixa.

Època de l’any: de l’agost al final de la tardor.

Valor culinari: es considera un comestible de poca qualitat, utilitzat per fer-ne barreja amb altres bolets. Es recomana només menjar-ne els exemplars joves.

Comercialització: pràcticament inexistent.

Altres espècies: espècie difícil de confondre pel seu aspecte, color i hàbitat en el qual fructifica.

Àrea de distribució del Cama de Perdiu

La cama de perdiu és una espècie molt comuna i força abundant en la major part de les pinedes catalanes, des de la terra baixa fins a l'estatge montà. Tot i que ens serà fàcil de trobar en boscos de pi blanc, fructifica millor en els de pi roig i pinassa. Pel que fa a la seva aparició en el nostre territori, sempre que les condicions siguin les idònies, no ens serà difícil de trobar-lo a final d’estiu a tota l’àrea dels Pirineus, i fins al començament de l'hivern a les pinedes temperades properes a la costa.