No només formava part de la xarxa de contraban, sinó que hi participava activament, carregant caixes, embalant-les al seu domicili i transportant-les a Barcelona per a la seva venda i distribució. I, durant almenys mig any, ho va fer mentre era conseller d'ERC de Governació i Administracions Públiques a la Generalitat. L'Audiència de Lleida ha vist acreditada l'acusació contra Jordi Ausàs i ahir el va condemnar a una pena exemplar: quatre anys de presó, a banda d'una multa de 195.000 euros.

Com que la pena penitenciària és superior als dos anys, no podrà ser suspesa, per la qual cosa, en cas que esdevingui ferma, l'exconseller i exalcalde de la Seu d'Urgell haurà d'ingressar efectivament entre reixes. Només ho evitaria si els tribunals superiors (el TSJC i el Suprem) acceptessin els recursos de la defensa i modifiquessin la sentència de l'Audiència, tant si fos per absoldre'l com per reduir-li la pena a dos anys. Les defenses tenen ara un termini de cinc dies per presentar un recurs al TSJC.

De tots els nou membres condemnats de la banda, Ausàs és el tercer que ha rebut la pena més alta, pels delictes de contraban i de pertinença a grup criminal. Únicament han rebut condemnes més grans Ramón Visanzay Ruano i Julián García Molina, de cinc anys i tres mesos cadascun.

La resta han rebut penes de tres anys i mig de presó. Tots ells, a banda de les condemnes de multa, hauran d'indemnitzar l'estat amb 33.318 euros. En canvi, l'esposa de Jordi Ausàs, que també estava acusada per la fiscalia, ha acabat absolta perquè l'Audiència no ha vist acreditada la seva participació en la trama.

Segons ha considerat provat la sentència, els nou condemnats integraven un grup que es dedicava a la importació i distribució il·lícita de tabac d'Andorra, tot utilitzant com a base principal d'emmagatzematge un garatge tipus box de la Seu d'Urgell. Cadascun dels acusats tenia unes tasques específiques. En el cas de Jordi Ausàs, s'encarregava de carregar tabac al box i el traslladava després al seu domicili. Un cop al seu garatge, procedia a embalar-lo en caixes sense distintius, per després traslladar-lo a Barcelona, normalment de matinada, per a la seva venda i distribució. I, per fer-ho, utilitzava tant el seu vehicle com el cotxe de la seva esposa.