01 de juny de 2020
01.06.2020
Regió7

El confinament dels estats torna a fer de la frontera un mur policial entre cerdans

El doble control d'entrada estrunca les relacions humanes i talla els intercanvis comercials enmig d'una vall que ja havia oblidat la línia fronterera

31.05.2020 | 23:43
Agents de la Policia Nacional espanyola al control de la frontera de Puigcerdà

El confinament decretat pels estats espanyol i francès i el tancament de les respectives fronteres ha afectat la vida quotidiana a la Cerdanya amb un tall fronterer que els locals no vivien des dels anys anteriors a la creació de la Unió Europea i l'entrada en vigor del Tractat de Schenguen, el 1999. El doble control policial establert pels dos estats als límits entre Puigcedà i la Guingueta d'Ix, units per un carrer que en les últimes dècades ha fet la frontera invisible, ha canviat el flux habitual d'un territori transfronterer totalment permeable per un mur de burocràcia. Per passar d'un costat a l'altre de la línia cal demostrar el retorn a la residència habitual o el trajecte per treball.

Àngel Garcia és un bellverenc que per raons de feina ha de passar llargues temporades a la Guingueta d'Ix. L'esclat de la pandèmia i el confinament l'ha agafat amb l'obligació de continuar a l'Alta Cerdanya i, doncs, lluny del seu fill, que viu a Bellver. Passejant el gos pel centre de la Guingueta, a cent metres del punt calent que suposa el pas fronterer, explica que «he estat dos mesos sense veure el fill; hem parlat sovint però era molt estrany saber que era a tot just vint quilòmetres però que no ens podíem veure. Travessar la duana és tot un problema; últimament ja ens hem vist, però hem hagut d'aprofitar que anàvem a la farmàcia o al banc a Puigcerdà. Per poder passar, t'has de buscar algun argument, tal com passava antigament a la duana». En aquest context, l'Àngel ha patit una dificultat afegida quan les autoritats espanyoles van apuntar la impossibilitat de creuar les províncies: «Ens vam trobar que no tan sols teníem la barrera de la frontera sinó que de Puigcerdà tampoc no podíem passar a Bellver; eren coses que no s'entenien».

«Europa ha desaparegut»

Per a Garcia, aquesta crisi ha posat en dubte la raó mateixa de l'existència de la Unió Europea: «La Comunitat Europea no servia perquè en aquestes situacions tots fóssim un sol territori sense barreres? Aquí a la frontera tenim la sensació que la Unió Europea ha desaparegut, no hi ha tal comunitat».

La Guingueta d'ostres, en perill

A escassament trenta metres del pont fronterer, al costat nord, la històrica botiga d'ostres veu més gendarmes i agents de duana que no pas cerdans i barcelonins ansiosos per tastar aquest producte tradicional de la cuina francesa. El seu responsable, Raymond Menard, explica que les vendes a la seva mítica «última guingueta», tal com es coneix el seu establiment, han caigut el 80% perquè, justament, aquest és el percentatge dels seus clients que són de Barcelona: «Això ha estat una desolació i una catàstrofe econòmica; si no fos per l'Estat, ja hauria d'haver tancat». Menard avisa que si la situació dura, haurà de reinventar el negoci cap a la producció de caramels i fruits secs.

La situació no agrada a ningú a la vall. Tant és així que institucions i entitats ja han aixecat la veu contra la persistència dels controls en un territori que, segons han remarcat uns i altres, està pràcticament lliure de la pandèmia i és una unitat social i econòmica. En aquest sentit, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha reclamat a les autoritats sanitàries i polítiques dels dos costats de la frontera un replantejament en la gestió de la mobilitat . El batlle ha argumentat que el traspàs d'una banda a l'altra de la línia hauria de tenir el mateix tractament que han tingut els desplaçaments per als sectors essencials. En aquest sentit, Piñeira ha recordat que des de l'inici del confinament s'ha permès circular per tota la vall als treballadors transfronterers i als usuaris de l'Hospital comú. L'alcalde i vicepresident del Consell Comarcal ha remarcat la necessitat d'obrir un debat urgent sobre la mobilitat entre les regions sanitàries que van avançant en les fases de desconfinament a fi efecte que la Cerdanya vagi «recuperant progressivament l'activitat econòmica» que li és natural.

Campanya de l'IEC

En aquesta mateixa línia, l'Institut d'Estudis Ceretans, una de les entitats amb més tradició a la vall i estendard del postfronterisme, ha iniciat una campanya en contra de l'actual divisió policial. Així, amb el lema «La Cerdanya no té fronteres - La Cerdanya no vol fronteres», l'IEC ha emès un comunicat en el qual argumenta que «quin sentit té que la policia francesa, catalana, espanyola i, fins i tot, la Policia Local de Puigcerdà hagin establert estrictes controls de pas a la ratlla francoespanyola, restringint les normals relacions entre cerdans i la lliure circulació per la comarca? Si han de posar controls sanitaris, que ho facin al coll de la Perxa o al túnel del Cadí, no a la 'ratlla' estatal». L'IEC reclama que la Cerdanya sigui tractada com una unitat sanitària: «Que l'Estat espanyol i francès tractin la Cerdanya com unitat sanitària també ara amb la pandèmia de la Covid-19. Demanem que s'apliquin a la Cerdanya aquelles mesures que permetin la màxima mobilitat dins la comarca, tenint en compte l'índex d'infectats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit