10 de febrer de 2009
10.02.2009
SOLSONÈS

Un llibre posa llum als tenebrosos anys de la guerra civil a Solsona

L´obra «Solsona roja», de Joan Obiols, relata els fets més destacats de la conflagració bèl·lica

09.02.2009 | 01:00

El llibre no defuig la polèmica sobre la figura de Francesc Viadiu, l´home «més influent a Solsona i la seva comarca»

L´historiador solsoní Joan Obiols ha tret al mercat el llibre «Solsona roja (1936-1939)», un repàs exhaustiu del període que va del 18 de juliol del 1936, amb l´alçament militar contra la II República, al 24 de gener del 1939, quan les forces nacionals entren a la ciutat comandades pel general Agustín Muñoz Grandes, «un falangista moderat que va impedir la destrucció i el saqueig que van viure altres poblacions», afirma Obiols.
«Solsona roja» és el vuitè llibre que autoedita Joan Obiols, la majoria relacionats amb la història local i comarcal. Per elaborar aquest darrer treball, Obiols ha regirat arxius nacionals, estatals i comarcals, ja que «hi ha molt poca informació publicada sobre aquest període de la nostra història». L´autor també ha consultat fonts orals, a les quals «dono molta importància», tot i que «cada vegada n´hi ha menys».
Malgrat que no en té proves documentals, l´historiador solsoní es mostra convençut que a Solsona «hi va haver un pacte no escrit entre els dos bàndols per tal d´evitar, el màxim possible, els estralls propis d´una guerra civil». En aquest sentit, cal tenir molt present que, quan va esclatar la guerra,«Solsona era una ciutat tancada en ella mateixa, amb molts jornalers i on la propietat estava a les mans de pocs; amb uns dirigents locals i un clergat propis del segle XIX». A més a més, Solsona era seu episcopal i «la ciutat i la seva comarca eren profundament religioses». En les successives eleccions celebrades durant la República, el Solsonès sempre havia votat a la dreta, en un clar contrast amb les comarques veïnes.
Obiols no defuig la polèmica a l´hora de retratar la figura de Francesc Viadiu, que encara avui desperta sentiments dispars entre els solsonins. A l´inici de la conflagració bèl·lica, Viadiu presideix el Comitè Revolucionari Antifeixista; i, més tard, és nomenat alcalde de Solsona, arran de la dissolució del comitè després dels Fets de Maig del 1937. Obiols qualifica Viadiu d´home «amb els seus pros i contres», però no té cap dubte a definir-lo com «la persona més influent a Solsona i al Solsonès durant la guerra civil». Així, en plena persecució religiosa, Viadiu «convenç el bisbe Valentí Comellas perquè faci el farcell i marxi», i col·loca homes armats de la seva confiança per evitar el saqueig i destrucció del santuari del Miracle, que té l´altar barroc més important de Catalunya. Però, d´una altra banda, el llibre posa un interrogant pel que fa al paper de Viadiu, en un segon pla, en els fets de Villorbina (Riner), una masia que es va convertir en símbol de la repressió revolucionària, on les milícies antifeixistes van assassinar dues dones (tot i que en diferents parts del llibre es parla de cinc i set assassinats) pel fet d´acollir desertors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook