Està a punt de sortir de les impremtes de Pagès editors el llibre Camí de l'infern. Presoners en temps de guerra al camp de treball d'Ogern, de l'escriptor de l'Alt Urgell Jordi Cardona. L'obra narra la història del poble d'Ogern (Alt Urgell) a les acaballes de la guerra civil, des del moment en què van baixar d'uns camions 2.000 presoners que, tot seguit, van començar a construir el seu propi camp de treball. El fet que la casa pairal del mateix escriptor sigui just davant els terrenys que van servir d'escenari d'aquests fets, que casa seva fos l'allotjament dels directors del camp de treball, i, per tant, el seu pare, llavors infant, espectador de primera fila, han propiciat el llibre.

A les acaballes de la guerra civil, enume?rats de l'u al sis, el govern de la República va crear els darrers camps de treball en terres catalanes. El camp de treball número 5 era el corresponent a Ogern, poble de l'Alt Urgell situat als límits amb el Solsonès. L'estructura d'aquest camp era la que s'assemblava més al que poc temps més endavant van ser els camps de concentració nazis. El camp el van aixecar els mateixos reclusos, que després es van dedicar a la construcció d'un camí que encara perdura, l'actualment anomenat camí de les Tàpies. Quatre mesos de vivències, els que va durar el camp de treball, foren suficients perquè els avis d'Ogern hagin tingut anècdotes per a tota la vida per contar a fills, néts i descendents diversos.

De les dures visions d'aquells dies n'han tingut conversa per a anys. És així com el pare de l'escriptor, juntament amb els altres avis del poble, han transmès tot aquest llegat històric a l'escriptor local. Rere la filferrada, als presoners d'aquest camp de treball només els esperava la gana, els treballs esgotadors, el mal tracte i, en una bona part de les ocasions, la mateixa mort.

Cardona explica que tot plegat va marcar molt la generació dels seus pares, perquè "van veure sang i coses molt dures". L'escriptor afirma que el camp de treball va ser creat per la SIM, la policia secreta de contraespionatge al servei de la República i que els presoners teòricament eren feixistes. Però a Ogern, explica Cardona, hi van portar presoners de les més variades procedències, tant de la "cinquena columna", com anarquistes i presoners del POUM. "Tots passaven pel mateix sedàs", assegura l'escriptor de la comarca de l'Alt Urgell.

Jordi Cardona i Regada, de professió pagès i ramader, es va iniciar al món de l'escriptura l'any 2000 amb el llibre Fets i gent de la baronia d'Ogern i la Salsa. El 2001 va publicar dos llibres de literatura infantil, La bola màgica i El medalló indi, i també un altre de rondalles populars, Misteris i sentiments. L'any següent, el 2002, va veure la llum l'obra poètica Paraules d'amor. El 2004 va publicar la novel·la de literatura juvenil L'últim nivell, i dos anys després va escriure el recull de narracions Pàgines de poble, que va esdevenir guanyador del premi Sant Carles Borromeu, en la 28a edició de la Nit Literària Andorrana. L'any 2007 va publicar novament una novel·la de literatura infantil, La increïble Cristina, que va ser mereixedora d'una menció especial en el cinquè premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.