Segueix-nos a les xarxes socials:

El grup Sherpah converteix la sala Stroika en una festa musical d'aniversari

La formació bagenca ofereix una nit intensa en el darrer concert de la gira dels 10 anys

El grup Sherpah converteix la sala Stroika en una festa musical d'aniversariMARIA OLIVA

Reus, Lleida, Olot, Osca, Tarragona, la Val d'Aran... i Manresa. Després de voltar pels escenaris de tot el país, el conjunt bagenc Sherpah va decidir tancar divendres entre amics la gira de celebració dels 10 anys de vida del grup a la ciutat que els va veure néixer, i on deu anys enrere van presentar el primer treball. De fet, l'aniversari -10 anys, 10 sales- ja va començar al Sielu, al novembre de l'any passat, amb un concert amb un format més íntim. I divendres a la nit, la Sala Stroika va ser l'escollida per posar el punt final a una gira commemorativa que, diuen, els ha funcionat molt bé.

"Va ser una nit màgica, molt especial per a nosaltres. Hi havia amics de sempre, i va venir gent de fora, que ens ha conegut en altres llocs i que ens ha estat seguint en aquests concerts per tot Catalunya. Estem molt contents de com ha anat i tenim ganes que vinguin 10 anys més per poder-los gaudir com ho hem fet amb aquests", explicava ahir Jordi Benéitez, un dels cantants del grup, encara amb la ressaca d'una nit intensa.

El concert va començar a les onze tocades amb la música fresca i irònica del conjunt Crònics, que va interpretar temes propis de reggae i ska plens de tocs d'humor. Una hora més tard, els manresans van donar pas als deu membres de Sherpah: Benéitez i Marta Casas a les veus, Albert Moreno, Joan Ramon Quirante i Sergi Quirante als vents, Pau Reguant al baix, Dan Arisa i Oriol Garriga a la percussió, Roger Giménez al teclat i Xavi Clemente a la guitarra. Tots ells van inundar l'escenari -i la sala sencera-amb la seva energia festiva, els seus solos i els ritmes llatins que els caracteritzen, a base de rumba, cúmbia i reggae.

El conjunt va repassar alguns dels seus temes més emblemàtics en català i en castellà -Ni contigo ni sin mí, John SabrosónDe tan bo tonto- i, de mica en mica, va anar contagiant les ganes de saltar i ballar a un públic que va omplir mitja sala i que es va anar animant a mesura que avançava el concert. "Avui juguem a casa, i si una cosa tenim clara és que aquí hi hem vingut a fer una bona festa! A rumbejar!"

Estrenes

La nit, però, també va tenir moments més calmats i emotius, un dels quals va arribar quan el grup va presentar Veneno, un tema nou que van escriure fa un parell d'anys i que parla de la necessitat de deixar enrere les coses dolentes de la vida, com les ruptures amoroses. A aquesta cançó s'hi van afegir tres estrenes més, molt aplaudides: Mig perdut, Vuelo yo -que Benéitez va dedicar a la seva companya de feina, la Marisa, per haver-lo ajudat a escriure-la- i Ciutat de formigues, un tema que recorda l'època en què els carrers de la ciutat de Barcelona eren plens de música. De fet, tots els assistents que van ser a l'Stroika van rebre, juntament amb l'entrada, un codi per poder descarregar gratuïtament aquests nous temes a la web. "Volíem donar-vos-els físicament, però no hi hem estat a temps. Descarregueu-vos-els i compartiu-los".

Al final, els membres de Sherpah van reaparèixer per rematar el concert acompanyats de La Chomba, una banda formada per mitja dotzena de músics bagencs.

Prem per veure més contingut per a tu