Reclamen equiparar la cultura al nivell de la sanitat i l'ensenyament

La presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, directora, productora i guionista, Isona Passola, va afirmar ahir als Diàlegs pel Futur que la cultura hauria de ser un dels eixos bàsics de l'estat del benestar, equiparable a la sanitat i a l'ensenyament. I en aquest àmbit el sector audiovisual hauria de tenir un paper predominant «en aquests moments que ens hem de projectar al món». Però el panorama és un altre. Passola, el director i guionista manresà David Victori, i l'actor, director i dramaturg Ivan Padilla van debatre sobre cinema i televisió.

Passola va dir que actualment es veu més cinema que mai, «però es veu d'una manera diferent. A través d'ordinadors, tauletes, mòbils...». Va dir que és optimista, però realista. «És un món complicat» on falla un puntal bàsic, Televisió de Catalunya, que ha passat de destinar 25 milions a produccions audiovisuals a dedicar-n'hi 5. En canvi «a França el cinema i la cultura és una qüestió d'estat». La independència de Catalunya podria ajudar el sector, va opinar.

David Victori va fer autocrítica. Va opinar que «hem pecat de responsabilitzar el consumidor de certs hàbits. Nosaltres també som consumidors. Triar una cosa o una altra és una elecció emocional i irracional, i això ho hem d'entendre i aprendre'n. Hi ha la responsabilitat dels qui ens dirigim al públic i com ho fem». També va considerar que s'estan perdent les pel·lícules que «expliquen alguna cosa. S'acaba i penses: què m'ha dit?». Això es deu en gran part a les estrelles del món del cinema, que trien les pel·lícules en les quals volen participar, va opinar. Victori també va reflexionar sobre la capacitat d'explicar històries. «Això ens uneix com a espècie», va dir citant l'escriptor Yuval Noah Harari.

«Els artistes. Viuen o malviuen», era la proposta dels Diàlegs pel Futur d'enguany. El manresà Ivan Padilla va triar el camí del mig: sobreviuen, va afirmar. Els actors, de cinema, televisió o teatre, «agafant d'aquí i d'allà, i a èpoques, poden sobreviure», però és dur, va advertir, «i has de tenir molt clar que et vols dedicar a això». En el cas dels actors, «hi ha cops que et veus limitat i no depèn de tu». També va afirmar que a Catalunya els promotors no arrisquen. «A Madrid hi ha més oportunitats», i va denunciar que no es confia prou en les persones que no tenen cert bagatge.