Segueix-nos a les xarxes socials:

«La cordillera», la foscor política

Ricardo Darín es posa en la pell d'un fictici president d'Argentina que farà tot el possible per ocultar el seu passat més ombrívol

«La cordillera», la foscor políticaImatge promocional

El cineasta de Buenos Aires Santiago Mitre va donar-se a conèixer internacionalment gràcies a El estudiante (2011), film rodat amb un equip tècnic i un pressupost mínim en el qual ens contava una brillant dissecció de la política a través d´un jove estudiant universitari i el seu periple en el moment en què decideix formar part d´un partit polític. La pel·lícula, guanyadora en festivals com Gijón i Locarno, va permetre al cineasta prosseguir el seu notable talent narratiu amb altres títols com Paulina (2015) i també poder tenir produccions més ambicioses, com aquesta dar-rera proposta La cordillera.

En aquesta ocasió, Mitre torna una altra vegada a l´anàlisi política per presentar-nos Hernán Blanco, un home comú, de classe treballadora i que, començant des de baix, ha aconseguit esdevenir president d´Argentina. Amb tan sols sis mesos en el poder, Blanco assisteix a una important cimera de països llatinoamericans que ultimen els detalls per crear una Aliança petroliera transnacional.

La reunió -celebrada en plena serralada dels Andes, a més de 3.000 metres d´altura- es preveu tensa i conflictiva, ja que el Brasil pressiona per endur-se el paper més sucós de l´acord, però aquest no serà l´únic contratemps al qual haurà de fer front el president: l´ombra d´un cas de corrupció plana sobre el seu govern, i, a més a més, haurà de resoldre un assumpte personal relacionat amb la seva filla que podria afectar tant la seva vida privada com pública i destapar que el seu passat no és tan immaculat i honest com sembla aparentar.

Presentada en la secció Un certain regard del darrer festival de cinema de Canes, la pel·lícula. La cordillera té l´actor Ricardo Darín com a eix principal del relat al voltant del qual gira un elenc d´allò més internacional, format per, entre d´altres, les argentines Dolores Fonzi i Érica Rivas (Relatos salvajes), els espanyols Elena Anaya (La piel que habito) i Daniel Giménez Cacho (Blancanieves), la xilena Paulina García (destacadíssima protagonista de Gloria) i el nord-americà Christian Slater.

Prem per veure més contingut per a tu