Pamuk aborda en la seva nova obra per què la gent vota «pares que esclafen els fills»

L'escriptor turc Orhan Pamuk va presentar ahir a Barcelona la seva última novel·la, La dona pèl-roja (Literatura Random House en castellà i Més Llibres en català) , on aborda qüestions polítiques des del simbolisme de les relacions paternofilials amb la idea de «fer pensar a la gent per què segueix votant pares que esclafen els seus fills». La dona pèl-roja se situa als afores de l'Istanbul del 1985, on un mestre pouaire i el seu jove aprenent són contractats per trobar aigua en una plana estèril.

L'autor turc, que tenia aquesta història al cap des de feia més de vint-i-cinc anys, quan intentava acabar El llibre negre, va decidir convertir-la en una novel·la «veient els camins autoritaris pels quals deambula» el seu país.

Publicada poc abans del fallit cop d'estat contra Erdogan i la reacció autoritària posterior del seu govern, Pamuk assenyala que «les bones novel·les i els bons novel·listes són premonitoris, són profetes sense saber-ho». Tornant a la història de la novel·la, va dir que li cridava l'atenció la relació entre el mestre pouaire i el seu jove aprenent, ja que «el primer cridava al segon, i mantenia una relació de dominació i submissió de crits i renys al matí, mentre que a la nit el mestre es convertia en una persona afable, afectuosa fins i tot tendra amb l'aprenent». Pamuk associa aquesta relació paternofilial «a l'autoritarisme i a la individualitat: l'aprenent remetria a la individualitat de Sòfocles, mentre que l'autoritarisme del pare pouaire es relaciona a la tradició cultural de la meva part del món».

El mateix Pamuk va confessar que li va faltar la tendresa del pare però a canvi va rebre «molta llibertat», que li va permetre ser escriptor i artista. L'essència de la història relatada en La dona pèl-roja remet, segons Pamuk, a «Freud, Sòfocles i al poeta persa Ferdousí».