«Aquí no hi ha encàrrecs de música contemporània»

Manel Ribera va estudiar violí al conservatori manresà i després composició a l'ESMUC, amb Agustí Charles i posteriorment amb Helmut Lachenmann i John Rahn, entre d'altres. Va ampliar estudis a Stuttgart, «un dels centres neuràlgics de música contemporània, com Berlín», amb Manuel Hidalgo i va conèixer Joan Guinjoan a Barcelona. Les seves obres han estat interpretades en escenaris d'arreu d'Europa i Estats Units, per formacions, entre d'altres, com la SWR Symphony Orchestra Stuttgart, la Warsaw Chamber Orchestra, el Chalumeau Quartet, l'Art Ensemble Barcelona o Martinu Ensemble. En el seu currículum hi ha premis com el SWR Stuttgart Joves Autors per a encàrrec, el 2014. És membre fundador de l'Ensemble Ars BB i de l'Ensemble Fluido i ha treballat 10 anys en la creació d'instruments microtonals de quarts de to i octaus i amb la sèrie d'harmònics.

Segons Ribera, aquí «no hi ha encàrrecs de música contemporània ni diners» i, des dels seus inicis, ha dirigit els seu esforços professionals a centre-europa i Amèrica. A Alemanya, per exemple, «poden programar sense problemes un Mozart i un Ribera: entenen la creació com un procés viu». No nega, però, que l'àmbit de la creació contemporània no és senzill i costa trobar mercat. Ell, però, no es pot queixar. En viu. Diu que tot està inventat i l'únic «nou són les relacions que tu crees dins el teu propi llenguatge». La creació de Día triunfal està connectada, explica, amb treballs anteriors com Quatre mots o la seva versió de My Lady Hunsdon's Puff, de John Dowland.