«Terminator: Destino oscuro»: El judici final

La saga iniciada amb Terminator ha fet una mica de tot: ha deixat obres mestres (la segona), pel·lícules infravalorades (la tercera), experiments fallits ( Salvation) i reboots incompresos ( Génesis). A Destino oscuro recupera dos pilars fonamentals: l'actriu Linda Hamilton i el seu creador, James Cameron, aquí en funcions de productor. El director és Tim Miller, responsable de la primera entrega de Deadpool.

La pel·lícula juga a ser una seqüela directa de la segona entrega, però expandint els seus horitzons argumentals per deixar la porta oberta a futures seqüeles. En aquesta ocasió, malgrat que Sarah Connor va reescriure el futur i va evitar la victòria de Skynet sobre els humans, un sofisticat Terminator apareix a Mèxic i intenta matar una adolescent, Dani Ramos. A l'últim moment, la noia és salvada per Grace, una soldat que és meitat persona meitat màquina. Ambdues protagonistes es veuen obligades a fugir del seu enemic, però no és fins que es troben amb la mateixa Connor que entenen quin és el seu paper a la història. Connor té clar que, al final, no hi ha res millor per aturar un Terminator que un Terminator més vell i savi, i recorre al T-800 perquè les ajudi a salvar el món d'ell mateix.

Terminator: Destino oscuro està rebent l'aplaudiment gairebé unànime de la crítica perquè recupera el to que va imprimir Cameron a les dues primeres entregues i al mateix temps renova una saga que estava sent víctima de la seva mateixa obsessió per reinventar-se. Una de les claus del film és el seu esplèndid repartiment: al costat de Hamilton, destaquen Mackenzie Davis, Natalia Reyes, Gabriel Luna, Edward Furlong, Diego Boneta, Tristán Ulloa, Alicia Borrachero, Tom Hopper i, per descomptat, Arnold Schwarzenegger.