Els paisatges més verges de l'Empordà

Des de fa un grapat d'anys, l'Empordà ha estat un indret que ha meravellat molta gent. L'enorme volum de turistes que hi arriba cada estiu és, en gran part, una mostra dels sentiments de fascinació que desperta.

1. Els aiguamolls de l'Empordà

Els aiguamolls de l'Empordà es troben a la comarca de l'Alt Empordà, concretament a la franja litoral que va des de la serra de Rodes fins a la desembocadura del riu Fluvià. L'actual espai protegit està considerat el segon parc més important de Catalunya. I és que aquest parc, de fet, és el que queda d'una immensa àrea de maresmes que antigament ocupava pràcticament la totalitat del litoral empordanès i que va anar desapareixent a causa de l'expansió agrícola. El parc natural disposa d'un centre d'informació turística i d'una gran xarxa d'itineraris molt ben assenyalats. D'aquesta manera, doncs, és fàcil de descobrir diferents paisatges d'aquest indret tot fent una excursió a peu o en bicicleta. La vegetació del parc té unes característiques especials que la fan força diferent de les zones que l'envolten. Als aiguamolls de l'Empordà s'hi combinen ecosistemes de diversos tipus: platges i sorrals costaners, estanys i aiguamolls d'aigua dolça o petites closes i llacunes. Molt probablement, la principal atracció turística del parc és la fauna que hi habita, ja que és un dels espais naturals de Catalunya on s'observa més varietat d'espècies animals. Es calcula que actualment hi ha més de tres-centes espècies d'ocells que hi fan el seu refugi i el seu lloc de descans, com per exemple l'ànec de collverd, la polla d'aigua o la cigonya blanca. A banda d'ocells, al parc també hi habiten mamífers, com ara la rata d'aigua, la mostela o la llúdriga.

2. Parc natural del cap de Creus

Al nord de l'Alt Empordà, entre el golf de Roses i el de Lleó, hi ha el punt més oriental del cap de Creus. És un promontori escabrós, de roca espadada, situat al final d'una península que s'endinsa al mar Mediterrani i que aplega, entre d'altres, els municipis del Port de la Selva, Llançà, Cadaqués i Roses. Les onades i la tramuntana, però, fan que el paisatge de la península sigui especial i d'una gran bellesa. Des de de petites cales amagades d'aigua nítida i clara, fins a illots, penya-segats o roques erosionades pel vent. Alguna vegada, a més a més, l'efecte de la tramuntana fa que hi hagi roques que tenen formes singulars, com per exemple la de l'Àguila de Tudela, la del Lleó de cap gros o l'illa de Culleró, que es diu que va servir de font d'inspiració a l'artista Salvador Dalí per tal de pintar El gran masturbador. La millor manera d'obtenir-ne una visió global és fer una excursió per algun dels senders de gran recorregut. Cal no oblidar de visitar els jaciments arqueològics o els monuments històrics, com ara el monestir romànic de Sant Pere de Rodes.

3. El massís del Montgrí

El massís del Montgrí és una formació calcària situada al límit de les dues comarques empordaneses, entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. Des de lluny, el relleu d'aquest conjunt muntanyós, sembla que sigui la figura d'un bisbe adormit. Els tres cims que més destaquen són la muntanya d'Ullà, la de Santa Caterina i el Montplà. A banda d'aquests cims, però, unes elevacions menors donen continuïtat al massís fins que arriba al mar. El castell medieval del Montgrí, situat a dalt de la muntanya de Santa Caterina, es va començar a construir l'any 1294 per ordre de Jaume II i mai es va acabar. El massís disposa d'una bona senyalització i s'hi poden realitzar excursions a peu o amb bicicleta.