Manel Camp grava el seu últim treball al Conservatori de Música de Manresa

Camp afirma que Carst ha estat una forma de «despullar-me» perquè combina els paisatges «en els quals he espremut tota la meva vida», des de Manresa, amb la Cova i Montserrat, fins a la serra de Tramuntana, a Mallorca, on viu des del 2014. El músic els uneix a través del paisatge càrstic, o sigui format de roca calcària, i també a la modelació que comporta el pas del temps, amb l’erosió de les aigües i el vent: «el paisatge canvia al llarg dels segles i també les persones anem evolucionant la nostra personalitat al llarg de la vida, i el paisatge també ens influeix». «Jo he nascut i viscut tot el paisatge de Manresa i ara visc en un entorn diferent, però hi continuo lligat, i també la gent forma part de mi. Tot plegat té una unitat, perquè em sento d’aquí i tant la meva música com la meva forma de ser n’han quedat influenciats», remarca.

Justament per la seva voluntat de fer pedagogia del km0, el pianista i compositor ha decidit fer l’enregistrament del treball al Conservatori de Música de Manresa, amb un estudi mòbil de David Casamitjana, «amb qui ja he gravat moltes coses. Ara estem en el procés de mescles i producció». Camp assenyala que «a banda de la bona relació amb la directora del Conservatori, Carme Botifoll, i que el lloc sigui agradable i el piano estigui molt ben cuidat, també era important per nosaltres fer la gravació en un entorn càrstic, i fugir de les capitals on es concentren la majoria dels negocis. A més, teníem la comoditat de ser en un lloc pròxim».

A l’auditori del Conservatori de Música ja han sonat, doncs, les set peces que integren Carst, per a les quals el músic manresà primer va penar en noms tècnics del paisatge càrstic però després va decantar-se per «la poètica, el sentiment i les vivències personals» i s’han acabat anomenant Fluir, Erosió, Metamorfosi, Resiliència, Origen, Esquerda i Perseverança. «Musicalment he intentat fer coses diverses, però molt dins del meu llenguatge i, com que és un treball fet amb el quartet, té una pinzellada jazzística total. Hi ha harmonies més punyents o sorprenents, per exemple a Esquerda, per reflectir el que es produeix a la muntanya, les coves. Està creat per arribar als sentiments i a la sensibilitat de qui l’escolti». I apunta que el projecte ha acabat d’agafar forma amb la col·laboració dels altres integrants del Manel Camp Quartet (Matthew Simon, trompeta; Horacio Fumero, contrabaix; i Lluís Ribalta, bateria), amb els quals fa més de 25 anys que comparteix projectes.

Encara no se sap si Carst es convertirà en un disc o en un producte digital, «però d’una manera o altra s’acabarà publicant». I justament s’ha enregistrat ara perquè en pugui disposar el grup de dansa del Festival de Dansa Batecs, que lidera Laura Bataller, per als assajos de cara a l’estrena en el marc de l’Any Ignasià, ja que en faran una presentació conjunta. I la idea és que l’espectacle es pugui fer de dia als jardins de la Cova, perquè al fons es vegi Montserrat. Paisatge càrstic total.