El cineasta que sap indagar amb sensibilitat en emocions pertorbadores

Els destinataris dels Premis d’Honor del Clam hauran estat dues de les veus més imprescindibles del cinema d’autor europeu en les últimes dues dècades: Isaki Lacuesta i Jaime Rosales.

Encara ens hem de recuperar de l’estremiment provocat per la impressionant opera prima de Rosales (1970), Las hores del día (2003); la revelació d’un cineasta excepcional que es confirmà, quatre anys més tard, amb l’ascètica i penetrant La soledad, que presentà personalment a Manresa, en una sessió del Cineclub, i que guanyà sorprenentment el Goya a la millor pel·lícula. En la seva filmografia posterior (Tiro en la cabeza, Sueño y silencio, Hermosa juventud i Petra) segueix indagant amb una sensibilitat rigorosa en les emocions més pertorbadores, tot prescindint de qualsevol artifici melodramàtic i cercant (i aconseguint) en cada fotograma la veritat més esmolada. El mestre barceloní tornarà a la nostra ciutat per recollir el guardó i parlar de la seva darrera pel·lícula, l’esperadíssima Girasoles silvestres.