La Premi Internacional Catalunya Svetlana Aleksiévitx creu que Ucraïna guanyarà la guerra

La premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx ha pronosticat que Ucraïna guanyarà la guerra i que serà per una "derrota militar". En una roda de premsa a Barcelona aquest dilluns en motiu del lliurament del Premi Internacional Catalunya, l'escriptora ha argumentat que "el factor temps va en contra dels dictadors", referint-se a Vladímir Putin. A més, ha dit que la victòria de Kíiv no arribarà per una revolució interna a Rússia, ja que "no és un país que estigui preparat per canviar". En aquest sentit, creu que "deu anys de propaganda" han estat una de les causes del conflicte bèl·lic. Amb tot, s'ha mostrat "preocupada" per la possibilitat que el president rus premi "el botó nuclear".

Aleksiévitx creu que és molt "inquietant" que Putin hagi plantejat l'ús d'armament nuclear i que també hagi posat la mirada a Polònia i als Estats Bàltics. Segons ella, el seu objectiu és "aniquilar" Ucraïna i no li importa quantes persones puguin morir a la guerra. D'altra banda, però, ha expressat "admiració" per la lluita dels ucraïnesos i ha admès que creia que "la guerra no duraria molt".

"Tota l'elit russa és a l'estranger"

La Nobel de Literatura de 2015 ha descartat que hi hagi un canvi polític a Rússia "si la propaganda segueix treballant activament". Segons ella, "la gent ha deixat de pensar", cosa que ha contribuït que "l'elit del poble rus" s'hagi hagut d'exiliar en els últims anys. "Me n'adono que tota l'elit russa és a l'estranger", ha dit, destacant també que d'altres, com Alexei Navalni són a la presó.

Segons ella, a Rússia "no hi ha líders alternatius" perquè "cada persona s'intenta salvar a si mateixa". Aleksiévitx, però, ha posat en valor la "part petita" de la societat russa que mostra resistència al Kremlin. "Això és com una corda, que alguns estiren, i potser algun dia aquesta corda es trenca", ha dit.

La també periodista ha recordat que a Bielorússia, el seu país d'origen, sí que hi va haver una revolució el 2020, i que una entrada a la guerra del règim d'Alexandr Lukaixenko i els milers de morts de ciutadans del país que potencialment provocaria "podria dur a una explosió" en la societat bielorussa. No obstant, degut a la mida de Rússia i amb la seva població, una quantitat similar de baixes "no serien l'espurna que podria encendre la foguera". Mentre que la república exsoviètica de Lukaixenko ronda els 9 milions d'habitants, la de Putin s'apropa als 150 milions. Amb tot, no ha donat credibilitat a la possibilitat que Bielorússia enviï tropes a Ucraïna.

L'escriptora, autora de 'La Pregària de Txernòbil' (Raig Verd) i altres relats que descriuen el patiment dels que es van sacrificar al desastre nuclear de Txernòbil i les conseqüències de l'URSS en la població, sí que veu en les generacions més joves més oposició a la guerra. "Han reaccionat diferent", ha dit, referint-se a les informacions que afirmen que 700.000 joves s'han escapat de Rússia per evitar ser reclutats per anar a Ucraïna. "La gent jove no vol anar a la guerra, i els seus pares els diuen que són uns traïdors, que han d'anar a la guerra i complir amb el deure", ha afirmat.

Aleksiévitx, que ara viu a l'exili a Berlín des del 2020, rebrà aquest dilluns a la tarda el 34è Premi Internacional Catalunya de la mà del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Nascuda el 31 de maig del 1948 de pare bielorús i de mare ucraïnesa, va estudiar periodisme a la Universitat de Minsk. Després d'exercir com a periodista a diferents mitjans es va començar a inclinar per la literatura, immersa en el corrent de l'anomenada novel·la col·lectiva. Un dels seus llibres més famosos, 'La guerra no té rostre de dona', abordava la qüestió de les russes que van participar a la Segona Guerra Mundial.