Ken Follet explora les «lluites de poder» en la seva nova novel·la 'Les tenebres i l'alba'

L'escriptor gal·lès Ken Follet publica aquest dimarts la nova novel·la, 'Les tenebres i l'alba' (Rosa dels Vents) en un llançament mundial simultani. Un llibre que explora les "lluites de poder" en el moment en què tres grups lidiaven pel control d'Anglaterra, amb diverses actituds davant del progrés. Es tracta de la preqüela de la saga 'Els pilars de la Terra', el fenomen editorial que ha venut 43 milions d'exemplars a tot el món. En aquesta nova entrega, Follet transporta el lector l'any 997, en què acaba l'Edat Fosca i comença l'Edat Mitjana i Anglaterra s'enfronta als atacs dels gal·lesos per l'oest i dels víkings per l'est.

En aquella època violenta i brutal tres vides s'entrecreuen: el jove constructor de vaixells, l'Edgar, amenaçat per un atac víking; la Ragna, la filla rebel d'un noble normand, i l'Aldred, un monjo idealista que somia transformar la seva humil abadia en un centre de saviesa que tota Europa admiri.

Follet ha assegurat que la seva intenció era retratar aquests abusos de poder a la ciutat protagonista de les seves anteriors novel·les, Kingsbridge: "Em va interessar la història de com un lloc petit es transforma lentament en una ciutat amb un mercat, una catedral, un monestir, un pont i té prosperitat", ha detallat. I ha afegit que en aquesta mena d'històries sempre hi ha conflicte, concretament imposat per les tensions del progrés. Ha explicat que es tracta del "conflicte entre les persones que volen el progrés i aquelles que no", una història que es donava en el passat i que segueix repetint-se.Lluita per la llibertat

Pel que fa el rerefons de la novel·la, Follet ha detallat que les seves històries versen normalment sobre individus lluitant per alguna mena de llibertat: "És un tema que m'agrada perquè significa que el conflicte dels personatges no és purament no és egoista sinó que té un propòsit major", ha destacat.

Per a l'escriptor, a l'Edat Mitjana hi havia persones lluitant per la justícia que tenien la sensació que era el poder local el que la gestionava, i que sempre afavoria els seus familiars i amics: "Tot va sobre qui coneixes i amb qui estàs emparentat", ha sintetitzat.

Per a l'autor, també en l'actualitat la supremacia de la llei és contestada: "Ara tenim governs de tot el món qüestionant la llei, no només al Regne Unit", ha lamentat Follet, que ha apuntat que aquesta és un dels pilars fundacionals del sistema. Ha assenyalat, per exemple, el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president nord-americà, Donald Trump. Ha afegit que, per a ell, resulta interessant veure com un "drama històric" té ressonàncies actuals.

L'esclavitud també és un dels altres temes de la novel·la, que ha inclòs per ser "honest" amb la història. De fet, ha considerat que és un tema "impossible d'ignorar" perquè forma part de la història britànica i n'és un aspecte molt rellevant, ha destacat. Follet ha criticat que hi havia brutalitat amb els esclaus i que li interessava entendre la institució de l'esclavitud. "Sempre hi ha drames de crueltat i fugides amb els esclaus", ha dit, ja que aquesta estava tràgicament legitimada a Londres i a les zones rurals, malgrat ser una "vergonya" difícil de combatre.

Brexit

Sobre el posicionament polític de Follet pel futur del Brexit, ha considerat "preocupant" la tendència al nacionalisme que hi ha al món, i ha recordat el viatge que va fer amb altres escriptors britànics per fer saber als lectors europeus que els valoren "moltíssim".

"Tenim milions de fans a parts d'Europa i llegeixen els llibres en diferents llenguatges, i no volem que aquesta gent que valorem tant pensi que formem part d'aquest moviment britànic de rebutjar Europa", ha dit Follet.

"Se'ns va acollir amb molt de caliu quan vam dir això, que econòmicament i culturalment era mala idea, i la gent aplaudia", ha dit. Follet ha considerat que aquella gira pels lectors europeus va ser una excel·lent idea: "Ara sento que els meus lectors saben que no formo part d'aquest moviment horrible del Brexit", i està molt content que aquest missatge fos rebut amb tant de caliu.

La Segrada Família, "l'edifici més sorprenent del món"

Preguntat sobre quina catedral de l'estat espanyol prefereix, ha assenyalat que li agrada la catedral de Vitòria Gasteiz, però que la més fascinant és a Barcelona: "La Sagrada Família de Gaudí, que és l'edifici més sorprenent del món", ja que l'esquelet d'una catedral normal, però és absolutament salvatge i estranya, ha considerat. Ha destacat que a Gaudí no li agradaven les línies rectes, a diferència d'altres arquitectes, i ha apuntat: "Surt dels edificis de Gaudí pensant: per què ho fem tot amb les línies rectes?".

Sobre la reconstrucció de Notre Dame ha considerat que és una bona opció, i que el moment en què va cremar i Macron va sortir a la televisió i va anunciar que es reconstruirà, per a ell va ser un moment "molt emotiu". Sobre aquest edifici, ha considerat que és una oportunitat per als francesos de construir una millor entrada a la catedral.

Pel que fa a la pandèmia, ha agregat: "Progressem encara que de vegades anem enrere", malgrat el racisme, el populisme i els atacs a la democràcia. L'autor ha considerat que la pandèmia pot ser un fenomen de pas enrere per anar després endavant.

'Els pilars de la Terra' és la novel·la més llegida a l'Estat, segons les enquestes sobre hàbits de lectura i compra de llibres de la Federació del Gremi d'Editors, amb sis milions d'exemplars venuts fins a Espanya. De fet, sobre el mercat espanyol, ha dit que quan va treure 'Els pilars de la Terra', li van rebutjar editorialment perquè era molt llarga: "La ironia és que s'ha convertit en el llibre més venut en aquest país", i que això li proporciona satisfacció després d'haver estat rebutjat.