Que la truita sigui saborosa: Anna Vilajosana i Xavier Serrano omplen en la presentació d'"Escric el teu nom"

Què va ser primer, l’ou o la gallina? Tant se val, l’important és que la truita sigui saborosa. I que tothom qui la tasti en tingui ganes de més. La parella formada per la periodista Anna Vilajosana i el locutor i fotògraf Xavier Serrano han aconseguit a través de la contraportada dels dissabtes de Regió7, amb la secció «Tot per fer», que el tast còmplice i saborós que proposen a través del diàleg entre l’article d’ella i la fotografia d’ell, salti a les pàgines d’un llibre. Hi ha dos perquès. El primer, el d’un editor, Jaume Huch, convençut que les «peces literàries» de Vilajosana i les imatges espontànies que caça Serrano a peu de carrer, havien de tenir «una segona oportunitat». La segona, perquè els lectors i les lectores que els segueixen (i n’hi ha que retallen els articles per guardar-los en una carpeta, com la mare de Vilajosana) els han «empès» a fer-ho. 

Ple a l'Espai Òmnium

Les dues meitats d’aquesta «aliança creativa», Vilajosana i Serrano, van presentar ahir a l’Espai Òmnium, ple de gom a gom, Escric el teu nom (L’Albí), un llibre que, com va explicar la periodista, és un «premi a la nostra constància». La de la veueta que diu que no pot deixar el diari sense l’article: plogui, nevi, faci sol, tinguin mal de panxa o pateixin una pandèmia. Vilajosana i Serrano (a qui el director d’aquest diari, Marc Marcè li va prometre una firma més visible: s’ho «mereix»), van muntar un tête-à-tête amb l’humor en la base (per què el nom de l’Anna és més gran en el llibre?) i els agraïments en el cim (als seus fills, en especial) en companyia d’un públic convençut a qui van explicar que al llarg de sis anys havien signat 300 articles i que, ara, el projecte, amb una selecció de 50 textos i 50 fotos, «comença un nou camí». Un llibre que descriu «una història íntima, nostra però molt universal», va subratllar Serrano, que va de desembre del 2019 a gener del 2023 i que parla del «pas del temps, de l’observació, del cel, del carrer, del paisatge» a través d’una doble mirada «endins i enfora» creada amb el «compromís de cercar la bellesa en tots els detalls». Ineludible. Un diàleg entre dues disciplines que «multiplica» el valor, va assegurar Serrano, en una reivindicació la fotografia de carrer (sí, també, faci fred, calor, hi hagi llum o no).

La crisi dels dijous

Però de vegades salta la crisi de dijous al vespre sense article i sense foto. I Vilajosana es descarrega pensant en veu alta: «Truco al Marc i li dic que foti un anunci». Una frase alliberadora, malsonant però necessària, per començar a escriure. Va ser el moment en què el tête-à-tête de la presentació d’ahir es va eixamplar en format trio amb la presència, inicial, dels culpables indirectes del llibre. Primer, Marc Marcè, que va celebrar «l’èxit» de la parella i va explicar com havia pensat en l’Anna per una contraportada «costumista» per la seva «sensibilitat» i talent per escriure. I buscant com il·lustrar l’article va arribar a la conclusió que «la solució era a casa seva». El Xevi. «Era una idea tan bona que em va posar nerviós», va confessar Marcè. Però va ser un doble sí. El director de Regió7 va remarcar com Vilajosana, amb una veu i un estil cada vegada més propi, havia «compartit un món personal» a través del qual «tots ens hem fet grans». La pel·lícula ha de continuar. Com a mínim «sis anys més i un segon llibre», va reblar Marcè. Però que no sembli una condemna.

La lectora persistent

Després que Serrano llegís un fragment de Zona de confort i Escric el teu nom («a més del plaer d’escoltar-lo és la manera de saber si els textos tenen el ritme intern que necessiten», va dir Vilajosana), la segona culpable que va seure amb la parella va ser Rosa M. Ortega, una lectora «persistent» i reiterada (i columnista d’aquest diari), que va assegurar que l’Anna «posa en paraules el que jo sento, però no sé dir» amb uns textos que «m’han ajudat a dir t’estimo» a la gent que estima... inclòs l’exalcalde Junyent (ahir, present). 

Culpables a banda, la projecció d’una dotzena d’imatges que formen part del llibre i que els dos protagonistes van recordar amb somriures (i amb emoció la darrera, les mans del desaparegut pare de Vilajosana) va servir per fer sortir a la palestra el fotògraf Joel Codina (a qui la imprevista trucada de la parella per convidar-lo va fer que només pogués fotografiar el cul de Pogacar, guanyador de la Volta), que va fer les delícies dels presents subratllar les diferències entre el seu teleobjectiu i l’«amorrament» de Serrano i que va qualificar Escric el teu nom de «llibre local de categoria internacional». Pel mig, una fruiteria. Quedava Jordi Estrada, autor de l’epíleg que, per raons òbvies, va tancar l’acte parlant de les proximitats: de la parella, dels temes. De la bellesa de les paraules i d’un llibre per «ser llegit i ser mirat». Per subratllar. Per compartir. Com la truita.