Anna Vilajosana: "No soc naïf, ser positiva és un compromís voluntari»

«Al capdavall, totes les històries són històries d’amor». Ho diu i ho escriu Anna Vilajosana. I el que és més important, ho pensa. La periodista, que des de fa sis anys signa la contraportada de dissabte d’aquest diari amb la secció «Tot per fer» que comparteix amb les fotografies de Xavier Serrano, ha aplegat en un llibre 50 d’aquestes cròniques literàries i visuals a Escric el teu nom (L’Albí), el text que obre el volum i que acaba amb la frase amb què comença aquest article. Una «declaració de principis» que resumeix una mirada vital -les relacions que ens han forjat- i la intencionalitat del projecte que la parella Vilajosana i Serrano creen setmanalment. Escric el teu nom, amb epíleg de Jordi Estrada, es presenta aquest dimecres, a les 7 de la tarda, a l’Espai Òmnium de Manresa.

La proposta d’aplegar aquests articles periodístics neix a petició de l’editor de L’Albí, el berguedà Jaume Huch que, explica Vilajosana, «va creure que tenien entitat pròpia com a textos literaris atemporals». I, precisament per això, l’«aposta» és poder exportar més enllà de la Catalunya central un volum que «parla amb textos i imatges de la vida».

Dietari personal

La tria d’aquest «dietari personal» el formen petits retalls de moments, persones, sentiments, anècdotes, reflexions i llocs en què es reconeixen els autors i, «així ens ho han dit», molts lectors. Dels 300 textos i fotografies que han signat en aquest diari des del 2018, la cinquantena de seleccionats van ser publicats del desembre del 2019 al gener del 2023 i estan dividits en tres blocs: Balanç de blancs (un ajust de les càmeres que per a l’autora implica «posar el comptador a zero»); Viatge permanent i Primavera i prou. El llibre s’obre reivindicant la importància dels altres per a nosaltres (Escric el teu nom) i acaba amb «la mort del pare» (El pare). Entremig, la vida. La «vida corrent» que passa a través dels anys (l’arribada als cinquanta de l’autora), d’una pandèmia («que no ens ha deixat indiferents, que va alentir el temps») i de com pares i fills «marquen el pas del temps».

El pas del temps és una de les expressions més repetides en la conversa. I no és estrany perquè és la gran «obsessió» de Vilajosana. Per què? Per por a no haver estat «prou conscient de les coses que han passat». I d’aquí neixen aquestes cròniques de ritme costumista («que el Xevi llegeix sempre en veu alta abans de donar-les com a bones») que, en unes línies, volen «parar el temps per no oblidar-nos del que és important». Com les fotografies, diu Serrano, que «congelen el temps». El punt que els uneix en aquest projecte és l’observació, «cap a dins i cap enfora». Ella i ell expliquen el que veuen, però també el que senten en un camí que Vilajosana viu en tres temps: el dels pares («que tiben», apunta Serrano); el dels fills («que empenyen») i el propi... 

Trobar la bellesa

Trobar la «bellesa» en les petites coses, en els llocs, en els dies, en les persones és un segon «compromís que compartim», diu Vilajosana. La periodista, que reivindica els valors de l’ofici («mirar i escoltar») d’aquests textos, té molt clar que aquesta bellesa la vol transmetre abocant la part positiva del que explica: «No soc naïf, és un compromís voluntari. Veig la part negativa del món i admiro qui l’explica, però jo vull oferir una altra cosa». Esperança? «Sí, aportar esperança és necessari, sobretot si tens fill». «Soc una optimista militant», rebla.

Per a la publicació, Vilajosana ha revisat textos i, en alguns d’ells, Serrano ha canviat la imatge. La parella de vida i de projecte treballa compartint la visió de l’altre. Un dia, primer la foto, l’altre, el text. No són, diu l’autora, «textos pretensiosos, sí molt sincers», tant com l’«espontaneïtat» d’un fotògraf de carrer com Serrano, apunta Vilajosana. Ella espera haver aconseguit «un segell propi». Serrano no en té cap dubte. Però el que la fa sentir còmoda és que «puc defensar els textos sense sentir-me impostora». És la seva història. 

Presentació

"Escric el teu nom" d'Anna Vilajosana i fotografies de Xavier Serrano es presenta aquest dimecres, a les 7 de la tarda, a l'Espai Òmnium de Manresa (Sobrerroca, 38)