Segueix-nos a les xarxes socials:

La trucada des del més enllà del senyor Galindo que emocina al retrobament de 'Crónicas Marcianas'

La trucada des del més enllà del senyor Galindo que emocina al retrobament de 'Crónicas Marcianas'TELECINCO

'Crónicas Marcianas' va tornar ahir a la nit a Telecinco amb l'esperat retrobament entre els seus protagonistes. La cadena va reunir de nou en pantalla Xavier Sardà i els seus col·laboradors en un especial carregat de nostàlgia i que va deixar un moment d'allò més especial: un 'missatge' del senyor Galindo, que va morir l'any 2019. Però, a més, el programa també va recordar altres companys que a no hi són, com Rosa Maria Sardà.

Boris Izaguirre va entrar en escena a través d'una videotrucada. Més tard, i després de l'emissió d'un altre vídeo, la veu de l'entranyable Martí Galindo i Girol inundava el plató on Xavier Sardà estava reunit amb alguns dels seus antics col·laboradors. “No em troben a faltar?”, preguntava la veu, i el presentador va respondre: “És clar! Però on és?”.

Martí Galindo i Girol, el senyor Galindo

“No, no, jo tinc un altre tipus de connexió més avançada que el wifi aquest d'en Boris [Izaguirre] al seu despatx, que deixa molt a desitjar”, va dir la veu, afegint que connectava “des d'una galàxia molt allunyada del plató de Crónicas Marcianas on Serà i companyia eren: “Del plató, poc en queda, oi?”.

“Sí, en queda poc, el trobem a faltar”, va confessar Carlos Latre i la veu de Galindo li va respondre: “I jo a vostès, però veient els embolics que tenen els terrícoles, la veritat és que veure'ls des de la distància aporta una meravellosa tranquil·litat mental i vital”.

El recordat Martí Galindo i Girol, que es va fer popular per les seves aparicions al programa de televisió 'Crónicas marcianas', va morir als 81 anys el 2019. Nascut a Barcelona el 21 de maig del 1937, també va ser actor de teatre. El 1963 va estrenar 'L'home, la bèstia i la virtut', de Luigi Pirandello, al teatre Calderón de Barcelona amb la companyia d'Alejandro Ulloa. El 1985, va actuar a la sala Villarroel a 'La desaparició de Wendy', de Josep Maria Benet i Jornet, i, el 1991, al musical 'Snoopy', dirigit per Ricard Reguant.

Carlos Latre el va recordar com un "cascaràbies tremendament entranyable” i Javier Cárdenas hi va afegir que era “difícil” i “quadriculat”.

Prem per veure més contingut per a tu