La trucada des del més enllà del senyor Galindo que emocina al retrobament de 'Crónicas Marcianas'

'Crónicas Marcianas' va tornar ahir a la nit a Telecinco amb l'esperat retrobament entre els seus protagonistes. La cadena va reunir de nou en pantalla Xavier Sardà i els seus col·laboradors en un especial carregat de nostàlgia i que va deixar un moment d'allò més especial: un 'missatge' del senyor Galindo, que va morir l'any 2019. Però, a més, el programa també va recordar altres companys que a no hi són, com Rosa Maria Sardà.

Boris Izaguirre va entrar en escena a través d'una videotrucada. Més tard, i després de l'emissió d'un altre vídeo, la veu de l'entranyable Martí Galindo i Girol inundava el plató on Xavier Sardà estava reunit amb alguns dels seus antics col·laboradors. “No em troben a faltar?”, preguntava la veu, i el presentador va respondre: “És clar! Però on és?”.

“No, no, jo tinc un altre tipus de connexió més avançada que el wifi aquest d'en Boris [Izaguirre] al seu despatx, que deixa molt a desitjar”, va dir la veu, afegint que connectava “des d'una galàxia molt allunyada del plató de Crónicas Marcianas on Serà i companyia eren: “Del plató, poc en queda, oi?”.

“Sí, en queda poc, el trobem a faltar”, va confessar Carlos Latre i la veu de Galindo li va respondre: “I jo a vostès, però veient els embolics que tenen els terrícoles, la veritat és que veure'ls des de la distància aporta una meravellosa tranquil·litat mental i vital”.

El recordat Martí Galindo i Girol, que es va fer popular per les seves aparicions al programa de televisió 'Crónicas marcianas', va morir als 81 anys el 2019. Nascut a Barcelona el 21 de maig del 1937, també va ser actor de teatre. El 1963 va estrenar 'L'home, la bèstia i la virtut', de Luigi Pirandello, al teatre Calderón de Barcelona amb la companyia d'Alejandro Ulloa. El 1985, va actuar a la sala Villarroel a 'La desaparició de Wendy', de Josep Maria Benet i Jornet, i, el 1991, al musical 'Snoopy', dirigit per Ricard Reguant.

Carlos Latre el va recordar com un "cascaràbies tremendament entranyable” i Javier Cárdenas hi va afegir que era “difícil” i “quadriculat”.