12 de gener de 2020
12.01.2020
Regió7

Un grup de científics identifica un punt de no retorn en la desforestació

Geògrafs de la Universitat de Cincinnati determinen que hi ha un nivell crític que condueix a la pèrdua ràpida de boscos

12.01.2020 | 00:44
Un grup de científics identifica un punt de no retorn en la desforestació

El professor Tomasz Stepinski va fer servir imatges per satèl·lit d'alta resolució de l'Agència Espacial Europea per estudiar paisatges en àrees de 9 quilòmetres d'ample per tot el planeta entre 1992 i 2015. Va descobrir que la desforestació té lloc de manera relativament lenta en aquestes àrees fins que aproximadament la meitat de bosc ha desaparegut. Llavors el bosc restant desapareix molt ràpidament. L'estudi va ser publicat a la revista Geophysical Research Letters.

Stepinski i l'exinvestigador postdoctoral de la UC Jakub Nowosad, l'autor principal, van descobrir alguna cosa sorprenent i fonamental: la naturalesa detesta els paisatges mixtos, almenys en una escala de 81 quilòmetres quadrats. L'estudi va mostrar que els paisatges mixtos (com l'agricultura i els boscos) són relativament infreqüents, el que és més sorprenent, no perduren combinats gaire temps. Aquestes àrees mixtes tendeixen a tornar-se homogènies amb el temps, i tant és el tipus de paisatge.

«Crec que és molt intuïtiu. Cor-respon a les diferents zones climàtiques. La Terra, abans dels humans, era certament així. Tenies boscos, muntanyes, aiguamolls i deserts –va afirmar Stepinski-. Cal esperar que les persones creen més fragmentació, però resulta que les persones mai s'aturen. Converteixen tota l'àrea a gran escala».

Stepinski assegura que els paisatges sempre estan canviant per causes naturals o antropològiques. Les causes humanes són directes, com la tala, o indirectes, com el canvi climàtic.

Per al nou estudi, Stepinski va examinar gairebé 1,8 milions d'àrees dels set continents de la Ter-ra. Les àrees van ser categoritzades per 64 combinacions de paisatges. Els investigadors van observar transicions en aquestes àrees de predominantment un tipus a predominantment un altre en gairebé el 15% de les àrees entre 1992 i 2015.

«Les dades que tenim cobreixen 23 anys. És un període de temps relativament curt. Però a partir d'això podem calcular el canvi en el futur», comenta Stepinski.

Els investigadors van trobar que la desforestació va ser l'exemple més pronunciat de canvi de paisatge causat per l'home. Van utilitzar models de probabilitat coneguts com a mètodes de Montecarlo per determinar la probabilitat de diferents tipus de canvi de paisatge al llarg del temps (en aquest cas, centenars d'anys).

Així, els investigadors van trobar que la trajectòria de canvi més probable era d'un tipus homogeni a un altre. «El planeta Terra vol ser homogeni. La Terra vol ser igual en totes aquestes àrees. I quan comencen a canviar, no hi ha pausa fins que tot es converteix en una altra àrea homogènia», va assegurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook