«Hi haurà fabricants de ceràmica que es veuran abocats al tancament»

En quina mesura els afecta l'alça en les tarifes de l'energia?

És horrorós. El preu del gas natural s’ha multiplicat per sis. L’energia elèctrica ha portat una evolució molt similar: ha multiplicat el seu preu per més de cinc. I aquesta incidència en empreses del nostre grup com Euroatomizado, que és més intensiva en el consum d’energia, és superior. Fa un any el nostre grup pagava per l’energia uns 30 milions d’euros a l’any. Això es convertirà enguany en més de 80 milions.

Aquesta pujada de preus amenaça l’estabilitat del sector?

Per a les empreses de menys dimensions i que estan en una situació delicada serà un cop financer important. No es pot fabricar en aquests moments a aquests preus. Si aquesta situació es prolonga en temps, el sector ceràmic es veurà molt amenaçat. Hi haurà empreses fabricants de ceràmica que es veuran abocades a un tancament o, almenys, a reduccions dràstiques de l’activitat.

Està parlant de possibles ajustos de plantilla?

Evidentment.

Llavors, cal buscar solucions. Després de la seva denúncia i la del sector, quines decisions cal esperar del Govern?

No crec que el Govern sigui capaç de trobar cap solució. Ja s’ha vist que els intents que ha fet d’abaratir el preu de l’energia elèctrica han estat inútils. Una part del problema –també cal reconèixer-ho– és internacional. Una altra part ha estat imprevisió els últims temps quant a proveïment de fonts energètiques. Hi ha hagut una política enormement equivocada per part de la Unió Europea quant a proveïment de gas natural, en concret, i quant als drets d’emissions de CO2. Tot això ens ha portat a la situació crítica en què ens trobem.

Aleshores...

Jo crec que el mercat, en la mesura del possible, s’ajustarà a la situació actual. Ja sigui mitjançant pujada de preus o mitjançant reduccions de producció en uns certs moments, que sempre porten aparellades expedients de regulació o cancel·lacions de contractes. Realment jo crec que aquesta serà la solució.

Entenc que el sector buscarà repercutir tots aquests increments de costos en els preus del producte...

No. A part de la incidència tan brutal sobre els costos, hi ha la impossibilitat que els preus de venda dels nostres productes segueixin aquest increment de costos perquè pels acords i contractes signats, per la simple emissió de la tarifa i la seva aplicació posterior, hi ha un desfasament entre la incidència del cost i la recuperació via preus.

No obstant això, i encara que sembli paradoxal, el sector s’està enlairant en volum de negoci, no?

Sí. El problema que viu avui el sector no és un problema de demanda, és un problema de costos de producció. Uns costos de producció que no pot repercutir amb la rapidesa necessària en els preus de venda. Com molts sectors, estem vivint una inflació de costos, però la demanda no està fallant. Després de la pandèmia va haver-hi una recuperació molt forta de les vendes i quan va arribar la crisi energètica, el sector estava fabricant a plena capacitat. Les vendes estaven creixent a un ritme de més del 30%.

I, en concret, com li van els números enguany, a Grespania?

Hi ha una evident contradicció, la que suposa que estiguem creixent quant a grup de l’ordre d’un 35% en xifra de negoci i que, en canvi, això no vagi acompanyat d’un creixement de la rendibilitat per, com deia abans, la brusca incidència dels costos energètics. Aquesta situació no s’havia donat mai. La conseqüència és que, malgrat el creixement del 35%, pràcticament repetirem l’EBITDA que vam tenir el 2020.

Creixen en facturació respecte al 2020, també respecte al 2019?

Com a grup, preveiem tancar enguany amb una facturació consolidada d’uns 270 milions d’euros. El 2019 va ser gairebé de 240 milions. És a dir, tenim un creixement respecte al 2019 i molt més fort respecte al 2020, en el qual les nostres empreses van reduir la producció per la pandèmia i van facturar uns 209 milions.

Malgrat els estralls, el sector espanyol de la rajola és fort i és ben considerat al món...

Sí. Realment ja l’any passat la nostra indústria va recuperar el pols comercial amb un creixement important. El sector ceràmic espanyol ha demostrat ser molt competitiu a escala mundial i molt innovador en producte. Els productes espanyols de ceràmica estan molt ben considerats per la qualitat i el disseny a tot el món.

Espanya és un dels exportadors mundials de rajola més grans, com els està afectant l’encariment del transport marítim internacional?

El sector espanyol exporta per vaixell a moltes parts del món, però també exporta per camió a la Unió Europea, que en conjunt és el nostre principal client. Per la qualitat de la fabricació de Grespania, tenim una incidència m´s gran a Europa que la resta del sector, però nosaltres exportem a tothom. Gairebé no hi ha cap país on no estiguem exportant en aquest moment, però és veritat que el transport marítim s’ha encarit molt i que aquest encariment varia d’una zona a una altra. Per exemple, hi ha destins com els Estats Units on el cost del noli d’un contenidor s’ha multiplicat per cinc.

I això retreu el negoci, és clar.

Hi ha clients que frenen les seves compres o les retarden esperant que els nolis baixin. I també ha estat important la incidència dels transport marítim en la importació. Nosaltres importem matèries primeres de Turquia, Romania, Ucraïna, etc. Importem moltes tones d’argila, de feldespats... i aquí el preu dels nolis en alguns orígens s’ha duplicat. La incidència és diferent segons les rutes. Calculo que hem sofert entorn d’un 30% d’encariment en els costos d’importació de matèries primeres.

A Grespania li impacta més el cost d’importació...

Evidentment. L’exportació, no. Perquè nosaltres en l’exportació venem franc fàbrica. El que paga el noli és l’importador. Encara que és veritat que, lògicament, això pot erosionar l’exportació perquè fa el producte menys competitiu per l’efecte del transport.

I això millorarà aviat?

És una especulació, però crec que aniran reduint-se els preus a mesura que el comerç es normalitzi, els contenidors es reubiquin i hi hagi més oferta de tonatge per als granels. Ja es nota una mica, encara que mai tornaran els preus a la situació inicial.

Quin percentatge de la seva producció exporta Grespania i quins són avui els seus principals mercats?

De les tres empreses que formen el grup (Grespania, Esmaltes i Euroatomizada), la més exportadora és Grespania, que exporta un 75% de la seva producció i ven un 25% al mercat nacional. Per la mena de producte que nosaltres fem, que és un producte de qualitat elevada i en el qual el disseny és molt important, ens dirigim més a països d’economies avançades. És a dir, Unió Europea, els EUA i Canadà, encara que això no vol dir que també siguem exportadors forts en alguns països asiàtics, africans i sud-americans.

Hi ha alguna zona geogràfica del món que cregui que hagi de ser de creixement estratègic per a Grespania els pròxims anys?

Nosaltres el que ens plantegem és intensificar la nostra activitat als països on ja som. Veiem moltes més possibilitats de créixer, mitjançant una organització comercial i un màrqueting adequats, en països de la Unió Europea, el Japó, Corea, els Estats Units i el Canadà. Aquí és on volem aprofundir més.

El sector ha viscut un procés de concentració els últims anys, i Grespania ha protagonitzat algunes operacions, ara tenen algun moviment en cartera?

N’hem protagonitzat, però en el moment actual no en veiem. Confiem més en el creixement intern i en la diversificació d’activitats que en l’adquisició d’altres empreses que fan el mateix que nosaltres.

Què hem d’entendre per diversificació en aquest cas?

Tenim interès a diversificar en el mercat que coneixem; la qual cosa no té per què ser productes ceràmics, poden ser altres camps. El nostre camp és la renovació de l’habitatge o la construcció i, especialment, tot el que són recobriments. Aquí és on volem diversificar.

Vostès fabriquen productes ceràmics, però han anat creant o absorbint societats que es dediquen a la producció de pasta, esmalts ceràmics, làmines...

Sí, però no busquem una integració vertical al cent per cent. Les societats que tenim en el camp de la pols atomitzada o de l’esmalt són societats en què nosaltres com a clients representem poc. La nostra intenció, realment, és que aquestes societats siguin rendibles, actuïn al mercat ceràmic nacional i internacional, i no siguin dependents de nosaltres. Aquesta és l’estratègia. Hi vam veure una oportunitat de negoci, i purament i simplement l’estem aprofitant. Adquirim el 75% del capital d’Euroatomizado, on érem des de la seva fundació amb molta menys proporció, i també consolidem una majoria a Esmaltes, on també érem accionistes, però minoritaris.

Fa just un mes va concloure la Cimera del Clima a Glasgow, què fa Grespania per reduir el seu impacte mediambiental?

En eficiència energètica, hi ha molt per fer, però cal no oblidar que la ceràmica és totalment dependent del gas natural com a font d’energia. En pots reduir el consum; pots implantar tècniques com la cogeneració –nosaltres tenim 30 megawats de cogeneració–; pots instal·lar energia fotovoltaica, com farem a la coberta de diverses plantes, però en aquests moments per a la ceràmica no hi ha una font energètica alternativa al gas natural.

Espanya hauria de redoblar els esforços per les energies renovables i l’hidrogen verd, no?

El que han de fer els governs europeus no és declaracions altisonants sobre el medi ambient, hi haurien de posar els mitjans. Ha de fer-se una inversió fortíssima en l’estudi d’energies alternatives i sobre com produir-les, que és el que està fent els EUA amb la fusió nuclear. Els governs europeus s’han limitat a posar un impost sobre el consum d’energia, que utilitzen en benefici propi, però no estan invertint en recerca i a desenvolupar fonts alternatives.

Parla de l’hidrogen verd?

L’hidrogen verd està a l’inici, encara no és competitiu fabricar-ne per electròlisi, no hi ha xarxes de distribució i a crear una xarxa de gasoductes per a això es triga anys i requereix inversions molt fortes. Ningú les està planificant, però tots parlen d’això. És una pura hipocresia.

La innovació és consubstancial a l’evolució històrica de Grespania, en què es concreta?

En dos aspectes: en la innovació de producte i en la millora mediambiental, precisament. La innovació de producte sempre dona lloc a una innovació tecnològica. Si un vol produir un producte nou, ha de recórrer moltes vegades a tècniques diferents de les que té instal·lades. L’últim ha estat la làmina de gran grandària, per a la qual hem hagut de muntar una indústria 4.0 nova perquè no podíem fabricar-la amb la tecnologia que teníem. La nostra essència ha estat sempre ser innovadors, fer coses que els altres no feien encara.