«Si hi ha una vocació tècnica cal enfortir-la i no qüestionar-la»

Veïna de Monistrol de Montserrat, és llicenciada en Química. I té el doctorat en Tecnologia de Materials. Treballa al departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC a la UPC de Manresa. Al llarg de la seva trajectòria professional ha passat també per la Universitat de Barcelona, per SEAT, a un laboratori químic de control de qualitat i a una Enginyeria per desenvolupar Biodièsel.

Actualment realitza tasques de docència en Enginyeria Mecànica i d’Automoció i tasques d’investigació, oi?

Sí. I volem tirar endavant diferents projectes: estudis relacionats amb materials compostos bio compatibles i a partir de la modelització predir i millorar les propietats mecàniques, modelització de processos de DIW (impressió 3D) amb pastes ceràmiques. O estudis relacionats amb els sistemes de ventilació de mines a partir de la modelització de mecànica de fluids (CFM) o amb la valorització de residus miners.

Va tenir clar de seguida que el seu futur professional passava per una carrera tècnica o de ciències?

M’agradava la ciència i una enginyeria també m’hagués agradat realitzar. Però m’interessava més donar resposta als possibles reptes i a qualsevol pregunta a partir de la ciència. Per fer una carrera tècnica s’ha de qüestionar tot també, potser no requereix una visió tant abstracte com caldria en una carrera científica. En una enginyeria la formació és més aplicada, tot i que també s’han d’entendre els processos, els contextos i poder aplicar anàlisis avançades i presa de decisions.

Eren moltes noies a la facultat?

Les noies érem un 45-50% a Química, i inferior a Física. Els darrers anys ha pujat per sobre del 50%. De tota manera això no es reflecteix encara al món laboral, perquè tot i que les dones siguin o puguin ser millors acadèmicament, es continuen contractant més homes en àmbits laborals de presa de decisions. A la UPC en canvi, els darrers cinc anys s’ha passat d’un 24% a un 29% de noies matriculades. Però en graus com Enginyeria Informàtica (16%) o Enginyeria de l’Automoció, que s’imparteix a Manresa, encara hi ha poca presència femenina, al voltant d’un 10%.

Falten vocacions femenines a les carreres STEM? Encara hi ha prejudicis?

La vocació pot ser-hi, però el què et desperta curiositat quan ets petit pot canviar perquè la societat va modulant les inquietuds. Hi ha creences adquirides que fan que hi hagi sectors més adequats per a les dones, per exemple relacionats amb la cura de les persones, l’empatia o amb la imatge. No s’animen a estudiar carreres STEM pels prejudicis i estereotips, com ara la idea que les enginyeries no són per a les noies o que les noies no tenen les competències matemàtiques o tècniques que calen per fer una enginyeria. Això és el que hem de canviar. Si hi ha una vocació tècnica cal enfortir-la i no qüestionar-la. I el més important, no deixar entreveure un «no seràs capaç». I d’altra banda, falten referents femenins en les disciplines STEM.

Per tant, és necessari reivindicar més el paper femení en les professions de ciències i de tecnologia?

Sí, no ens podem permetre el luxe de desaprofitar el talent femení. És important que les noies no renunciïn a triar carreres STEM perquè han de ser presents en les innovacions científiques i tecnològiques i en la presa de decisions que repercutiran en millores per a la societat, sinó la tecnologia no respondrà les seves necessitats.