El teu cos és teu

L’altre dia una companya m’enviava aquest recull de llibres http://bibarnabloc.cat/2020/10/30/el-teu-cos-es-teu-abus-sexual-infantil-llibres-per-infants/

I vaig pensar que era un tema encara massa amagat, que ens fa por parlar-ne amb els nostres fills i filles perquè no sabem com fer-ho, ningú ho ha fet abans amb nosaltres, tenim por. Por d’espantar-los, por que el món que ens agradaria que fos amable i bonic per a ells no ho sigui, de mostrar-los la cara fosca d’algunes persones adultes que potser fins ara els havíem explicat que eren qui els protegien. Amb aquest article us vull animar a parlar-ne obertament, si no sabeu com fer-ho, informeu-vos-en abans, en el link de l’inici hi trobareu molts llibres adreçats a diferents edats. No deixeu que el no saber com parlar-ne faci que no ho feu, perquè els esteu desprotegint, no els esteu donant les eines perquè detectin signes d’alerta i sàpiguen actuar. Però, a més a més de la informació com a eina preventiva, podem fer-hi més... hi ha petites accions que potser mai hem relacionat amb els abusos sexuals infantils però que sí que hi tenen relació directa.

El missatge clau és dir als nostres fills i filles que el seu cos és seu i que ningú que no sigui ell o ella mateixa té dret a tocar, dir, anomenar, obligar a res sobre el seu cos. I això que així en teoria podríem estar-hi d’acord, acabem no tenint-ho tan clar cada vegada que obliguem els nostres fills a fer petons quan no en tenen ganes. No hem d’obligar a fer petons a ningú, encara que sigui de la família, encara que passem una mala estona. Nosaltres mateixos no podem tocar el cul de la nostra filla perquè ens ve molt de gust a mode de moixaina si no li hem demanat permís primer, ni que tingui 3 anys. Hem de parlar de les parts del seu cos anomenant-les pel seu nom, de totes, sense utilitzar eufemismes. Quan veiem que el nostre fill o filla s’està explorant el cos, fins i tot si s’està masturbant, no hauríem d’assenyalar aquesta acció com a quelcom negatiu, hauríem d’acompanyar-los buscant el lloc i el moment adient perquè ho puguin fer. Pensem que els infants noten la nostra incomoditat, també si girem cua i fem veure que no els veiem perquè no sabem què dir-los. Piquem a la porta abans d’entrar a l’habitació o al lavabo, la seva intimitat és important igual que la nostra, només actuant en conseqüència rebran el missatge correctament i sabran que si algú entra al lavabo amb elles no està bé i se’ls encendran les alarmes. Totes aquestes accions quotidianes eduquen els nostres fills i filles contra la prevenció dels abusos sexuals i els fan més forts perquè s’hi puguin enfrontar, en cas que es trobessin davant d’una persona abusadora. Un dels aspectes més importants és fer-los saber que ens ho poden explicar tot i que no els jutjarem ni ens enfadarem amb ells. Perquè ho visquin i ho sentin així, no podem dir-los-hi de paraula però llavors, quan ens venen a dir altres coses, fer-los la gran esbroncada. Perquè la propera vegada no vindran a dir-nos-ho segurament, i no podem deixar-los desemparats en cas que ens necessitin. I d’això, parlem-ne... no un cop tipus «La xerrada», sinó de manera habitual, quan surt quelcom a la televisió, quan llegim un conte, quan ens fan preguntes. Deixem de tenir por del tema dels abusos sexuals infantils, perquè així només estem desprotegint els nostres fills i filles, parlem-ne de manera oberta i mostrem enèrgicament el nostre rebuig i fem-los sentir que al nostre costat estan segurs i que sempre serem casa per a elles.