20 de maig de 2019
20.05.2019
Regió7

Les lectures nacionals de les europees

El Brexit i l'auge de la ultradreta comparteixen protagonisme en els comicis per l'eurocambra

20.05.2019 | 00:00
Nigel Farage, líder del Partit pel Brexit del Regne Unit

Les urnes s'obriran entre el 23 i el 26 de maig en els vint-i-vuit països de la UE –Regne Unit inclòs– per triar la futura composició del Parlament Europeu, en unes eleccions que tindran també lectura nacional en tots els països i que serviran perquè els grans partits mesurin forces de cara a pròximes cites. Països Baixos i Regne Unit seran els primers països a ser cridats a votar, aquest últim a pesar que està immers en un procés de sortida de la UE que teòricament havia d'haver acabat a final de març.

Els successius ajornaments del Brexit han obligat les autoritats britàniques a convocar a contracor les eleccions. El caos polític en què viu sumit el Regne Unit es plasma també en els sondejos, que donen com a favorit el Partit del Brexit, fundat per l'euroescèptic Nigel Farage, un veterà de l'Eurocambra que sembla disposat a capitalitzar el malestar amb conservadors i laboristes per no haver pogut tirar endavant un acord.

El Partit del Brexit supera en algunes enquestes el 30% en intenció de vot i iguala el que sumarien junts els laboristes, que quedarien segons, i els conservadors, que caurien a la quarta plaça, darrere dels liberaldemòcrates. El Govern de Theresa May sofriria, si es confirmen aquestes dades, un cop electoral sense precedents en la història moderna al Regne Unit. En escena ha entrat, a més, Change UK, que aglutina dissidents laboristes i conservadors i que podria obtenir representació al Parlament Europeu.

A l'altre costat del canal de la Mànega, a França, les eleccions europees estan cridades a ser un nou pols entre La República en marxa d'Emmanuel Macron i l'Agrupació Nacional de Marini Le Pen. Les enquestes, que al principi donaven com a favorita la formació ultradretana, ara s'inclinen alternativament a banda i banda de la balança. Els dos partits voregen el 22% en intenció de vot, encara que Le Pen confia repetir la victòria reeixida el 2014, quan Els Republicans –llavors sota el nom d'Unió per un Moviment Popular– i el Partit Socialista eren els rivals a batre. Els Republicans es mouen ara entorn del 12%, però el PS ha quedat relegat a la irrellevància política, amb una intenció de vot inferior al 6%.

A Itàlia, la imminència de les europees ha aguditzat el nerviosisme en el si de la coalició governant que comparteixen la Lliga de Matteo Salvini i el Moviment 5 Estrelles de Luigi Di Maio. Condemnats a entendre's després de les eleccions del 2018, han tornat a marcar distàncies en les últimes setmanes àdhuc a costa de l'estabilitat governamental. Salvini ha passat de ser la crossa de Berlusconi en l'espectre del centredreta al rival més fort, gràcies a un discurs sense complexos que, a cop de polèmiques, l'ha ajudat a pujar per sobre del 30% en els sondejos. El líder ultradretà s'ha implicat activament en la campanya promovent una aliança paneuropea amb la qual vol conjuminar partits ultradretans. La Lliga té a priori garantida la victòria enfront del M5S i el Partit Democràtic, que rivalitzarien per la segona plaça. Per a Forza Itàlia, quart en les enquestes, les eleccions suposaran la volta a un càrrec públic –als seus 82 anys i després d'un recent ingrés hospitalari– de l'exprimer ministre Silvio Berlusconi, cap de llista i inhabilitat judicialment per a cites anteriors.


Les últimes de Merkel

Per a Angela Merkel les eleccions imminents seran les últimes europees que viurà com a canceller, en la mesura en què ja ha anunciat que deixarà el càrrec una vegada conclogui el seu actual mandat el 2021. Excepte sorpreses, l'aliança entre el seu partit (CDU) i el seu soci bavarès (CSU) sumarà una nova –i relativament còmoda– victòria. Els Verds aspiren a arrabassar el segon lloc a un Partit Social Demòcrata (SPD) en hores baixes, mentre que la quarta posició estaria reservada a la ultradretana Alternativa per a Alema-nya (AfD). Un resultat millor de l'esperat per part de l'AfD o un enfonsament del SPD podria posar en risc l'estabilitat de l'actual gran coalició i provocar la sortida avançada d'una Merkel que ja s'ha descartat per a llocs de responsabilitat a Europa.

Per a Bèlgica, la de diumenge serà una cita doble, ja que coincidiran també les eleccions generals. El Govern belga, liderat per Charles Michel, porta en funcions des del gener, després de la crisi que va suposar la sortida dels secessionistes flamencs (NV-A), favorits ara en tots els sondejos. En el cas de Dinamarca, les europees seran la primera fase d'un combat electoral que tindrà la gran cita el 5 de juny, per les legislatives daneses. Els sondejos pronostiquen que la coalició de centredreta de Lars Lokke Rasmussen perdrà llavors el poder front un bloc de centreequerra liderat pel Partit Social Demòcrata de Mette Frederiksen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook